Josep Conill, la ira i el cant

VIDA

Josep J. Conill (Castelló de la Plana, 1961), professor de català, sociolingüista i escriptor. Ha publicat el recull de poemes Despossessió (Lleida, 2002) i La nit en blanc (2011) premiat amb la XXVIIIena edició del Premi Manuel Rodríguez Martínez-Ciutat d’Alcoi. Assagista reeixit ha publicat també els llibres dedicats a la sociologia del llenguatge, Entre Calimero i Superman. Una política lingüística per al català (2012) i Del conflicte lingüístic a l’autogestió. Materials per a una sociolingüística de la complexitat (2007). Ha coeditat també Do Latim às Linguas Nacionais (2004) de Lluís Vicent Aracil. també és autor dels reculls d’aforismes Submarins de butxaca. Impertinències sobre la societat, el llenguatge i els déus (2007) premiat amb el XXIVè Premi d’Assaig  Josep Vallverdú , i de Sic transit gloria, mindundi (2015).

REIVINDICACIÓ

1417519481_686796_1417519710_noticia_grande

Josep Conill. Foto/Jesús Císcar.

I un dia vas guaitar a la fossa d’Abda i allà al fons vas veure les despulles de Miklós Radnóti escampades sobre un oceà de sang i versos tristíssims, els cossos nus dels amants entrellaçats com serps exòtiques al tronc d’una pomera en flor, l’amor ofegat en el fang, degollat, escanyat, colpejat, gasejat… Era un dia de boira i tenebra, de puces golafres, d’esquelets enfredonits, un dia de novembre sense cel, un dia de somnis afamegats i tremolosos que necessitaven morir ben de pressa o volar.
Et vas quedar allà dempeus, abocat als límits de la fossa, pensatiu, mut d’espant, engolit pel silenci de tots els assassinats, de tots els empresonats, de tots els fugits, pel silenci dels insectes trescant d’amagat, en la foscor, sobre el podrimener del món.

I tanmateix, en meitat d’aquella desolació, vas tenir cor per veure com somreien els ulls clars de Fanni menuda, com somreia el seu cosset escanyolit d’adolescent, com li somreien els tous dels seus dits, com per tot arreu malgrat tot somreia la vida.

Un dia vas guaitar a la fosa d’Abda, cert, i vas veure i comprendre a l’instant la trista condició de la nostra existència, la maledicció de l’espècie, els camins infinits de la destrucció. Era un dia de boira i tenebra, sense ocells, sense rima, un dia de gargots d’esperança tatuant les fulles d’un quadern rebregat en el fons d’una butxaca. (Francesc Viadel)

POEMA

A Miklós Radnóti

quan es va exhumar la fossa comuna, s’hi va trobar el cadàver del poeta; a la butxaca de l’abric portava la llibreta d’apunts…

Imre Kertész

A cops, enmig del son, la sang m’arriba als peus,

i hi sotsobren les rodes sense eix en el no-res

i trituren els ulls estabornits del salm,

les ungles estellades dels morts sota terra,

les dents enmig de la pols com llavors arrencades,

els mots damunt la terra com mans circumcidades

pastant amb blat de boira l’estendard de la ira

que amortalla les vísceres del món.

 

El pescant de la mort ha bolcat dins la nit

l’embalum cec d’un cos, el cristall d’una veu

que conjugava el verd de l’hora resplendent

i ara endenya la nafra del temps desheretat.

Però el teu testimoni no s’extingirà amb ells,

i els versos soterrats a les fosses comunes

grimparan a la llum des del cor de la terra

i diran, com nous llàtzers, els noms dels assassins.

Josep J. Conill, poema del llibre Despossessió, 2002.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en 1000 poemes i un dia, Cultura, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s