Bastidas, el PP, el 9 d’octubre i el fàstic

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià l’11 d’octubre de 2015.

Anticatalanistes increpant l'alcalde Joan Ribó i les autoritats al seu pas amb la Senyera coronada el passat 9 d'octubre.

Anticatalanistes increpant l’alcalde Joan Ribó i les autoritats al seu pas amb la Senyera coronada el passat 9 d’octubre.

L’endemà mateix del 9 d’octubre la vicesecretària del PP, Elena Bastidas, es va despenjar amb un comunicat on criticava cínicament el fort desplegament policial que va haver de protegir la desfilada de la Reial Senyera pels carrers del centre de València. Bastidas es preguntava retòricament  –fent-se la idiota, vull dir- que és allò que l’alcalde Joan Ribó i el president Ximo Puig temien dels valencians tot confonent aquests, deliberadament, amb el centenar llarg d’energúmens violents que cada any amenacen de linxar les autoritats presents en aquest solemne acte, les de l’esquerra naturalment, davant la total i tradicional indiferència dels membres del PP. Amb tanta policia, argumenta la llesta de Bastidas, als valencians –que no als salvatges que volien saltar les tanques per devorar Ribó i engolir-se els timbals i les trompetes- els era impossible levitar amb la contemplació mística de la bandera. Quina imbecil·litat! Quina manera més grollera i maldestra de voler dur-se l’aigua al propi molí.

En qualsevol cas, Bastidas s’acaba contestant, afirmant que el nou Consell, al seu parer il·legítim, del que té por en realitat és de les crítiques de la ciutadania, la qual, de bell nou confon amb un grapat d’exaltats fanàtics que a la primera de la comitiva que s’hagueren menjat per un garró és a ella mateixa, per traïdora, només pel fet d’haver participat i donat suport com a alcaldessa que fou d’Alzira, a uns premis literaris del valencià que tan apassionadament odien a causa del seu analfabetisme funcional així com per pura ignorància.

Piulada de la dirigent del PP, Elena Bastidas.

Piulada de la dirigent del PP, Elena Bastidas.

Quasi resulta increïble que aquesta senyora, fins despús-ahir considerada la digna representant d’una anhelada dreta moderada, haja pogut vomitar políticament d’aquesta manera sobre els més elementals principis democràtics. Vés per on que quasi ens l’havíem cregut.

Bastidas –com tot el PP, inclòs Moragues, el delegat del Govern- sap que aquests dies l’extremadreta ha estat escalfant les xarxes, incitant a rebentar violentament els actes del 9 d’octubre. I no només les xarxes. També la premsa de la caverna ha estat distorsionant el sentit dels canvis institucionals d’enguany per a fer creure que Ribó volia convertir la festa en una espècie d’11 de setembre tropical, per la latitud geogràfica de l’escenari, s’entén. Bastidas ha de no oblidar que fins i tot, s’ha amenaçat de mort l’alcalde Joan Ribó amb una imponent pintada al llit del riu Túria.

Amb tots aquests antecedents, amb l’historial de violències de l’anticatalanisme local, el comunicat de l’exalcaldessa d’Alzira la situa a ella, i al seu partit, en el costat de la colla de sonats que bramaven l’altre dia darrere de la tanca, en l’escamot del garrot i les amenaces. Res de nou. No és cap secret que el PP ha estat un poderós ventador del foc de l’anomenat conflicte valencià, el principal beneficiari en termes electorals d’un anticatalanisme ferotge arrelat en el pensament reaccionari més virulent.

Dit això, potser Bastidas i el seu partit haurien preferit l’espectacle de 1979, quan una horda de fanàtics exaltats manipulats convenientment per elements de la UCD van intentar matar a colps Ricard Pérez Casado. O el de 1980, o el de 1981, 1982, 1983… O el de l’any passat protagonitzat per uns quants nazis passejant-se amb banderes amb l’esvàstica al crit de ‘Mas al gas’ i de ‘Guillem Agulló, ¿dónde estàs?’…Nazis, per cert, que Barberà va situar juntament amb d’altres espècies de similar constitució ideològico-genètica al mateix nivell que els manifestants pacífics, festius, un punt naïfs, de Compromís. D’aquests fets, per cert, va quedar complit registre visual i Bastidas se’l pot mirar qualsevol dia amb la fiscal en cap de València per tal de formar-se un criteri més enllà de la demagògia roïna.

Intent de linxament de l'alcalde Ricard Pérez Casado durant la processó cívica del 9 d'octubre de 1979.

Intent de linxament de l’alcalde Ricard Pérez Casado durant la processó cívica del 9 d’octubre de 1979.

Fet i fotut, són aquestes les crítiques de la ciutadania a què es refereix Bastidas i que diu que temen Puig i Ribó? No té res a dir de les agressions físiques sofertes aquest any per membres del col·lectiu de gais i lesbianes a mans dels seus estimats matriotes? I dels ‘fill de puta’ llançats profusament contra l’alcalde? No, segur que no té res a dir. En definitiva, Bastidas quasi ha fet la mateixa cosa que els nazis amb el Reichstag, cremar-lo per a poder culpar els comunistes i obtenir una legitimitat política, la mateixa que neguen als altres, als que han guanyat netament les eleccions. També, per a tenir una excusa amb què justificar la persecució de l’adversari després d’haver sacsejat emotivament una part molt concreta de la població. De fet, el PP, s’ha passat els darrers anys cremant –metafòricament, s’entén- la Generalitat amb la mateixa alegria que el caporal austríac.

Aquest any la processó cívica ha transcorregut amb una certa normalitat. Oficialment, els dirigents valencians, s’han felicitat perquè els incidents han estat mínims i perquè la recuperació simbòlica per a la democràcia d’un espai arravatat per l’extrema dreta des de 1979 ha estat prou satisfactòria. Incidents mínims que no inexistents perquè la diada del 9 d’octubre, ens agrade o no, continua sent encara un problema d’ordre públic. Un problema evident que, si no fóra per les fortes mesures de seguretat que es van adoptar, hauria derivat del ben segur en un aldarull de conseqüències imprevistes.

Tot i així, no crec que Ribó i Puig temeren ningú a aquestes altures del ball. Simplement com a representants legítims de tots els valencians procuraven no donar-li cap satisfacció al fastigós feixisme local emmascarat de valenciania i les seues intencions d’imposar a colps la seua manera d’entendre el país i el món.

Elena Bastidas amb alguns dels seus companys de partit.

Elena Bastidas amb alguns dels seus companys de partit.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en La gran depuració, No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme., Periodisme, Política, Valencianisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s