Iban L. Llop, crònica d’exilis

VIDA

llop_iban_l_featured-300x300Iban L. Llop (Castelló-la Plana Alta, 1975). Doctor en Filologia Catalana i professor a la Universitat de Sàsser és a hores d’ara un dels poetes en català amb una trajectòria més sòlida. La seua obra poètica ha estat mereixedora de diversos guardons com ara el Martí Dot per Fustes corcades (1998) o el premi de poesia per a joves Ciutat d’Alzira pel poemari inèdit Escolliré el silenci. Ha publicat també Blue Hotel (2000) i Llibre de Nàpols (2003), premiat amb l’Ausiàs March de Gandia, Batalles de Sardenya (2010) amb què va obtenir l’Ibn Jafadja d’Alzira. El 2012 va publicar Sala d’espera, poemari amb què va obtenir el guardó del XVIé certamen de poesia Marc Granell Vila d’Almussafes.
Crònica de Calàbria, guanyadora del premi Alfons el Magnànim de poesia 2009, és sens dubte un dels llibres més reexits de la lírica en català dels darrers anys.

REIVINDICACIÓ

La vida estranya com un vent tendre i humit, penetrant sigilós el secret dels roures i les ginestes. La vida i tu, tan lluny de tot tant de temps i totes les coses que ja han passat. Sobretot la vida ara en aquest bosc d’Orgosolo a tocar del cel de vidre sard mentre les dones riuen i tremolen d’alegria excitades pel vi aspre, la vida com un glop curt d’abbardent o com l’espasme d’un senglar innoblement acoltellat, la vida o els gossos aterridors camuflats entre el ramat d’ovelles, l’acumulació infinita d’ingratituds i la lluita desigual que anuncia la inevitable derrota.

La vida o el record de Nàpols, potser la nostàlgia incòmoda per la humanitat frenètica de Piazza Garibaldi a l’hora punta dels assassins, vull dir aquella humanitat nerviosa dels revenedors africans de tresors de contenidor que criden, que remenen embogits en les entranyes d’una muntanya de sabates desaparellades, rellotges rovellats, abrics esparracats, fotos grogoses…

La vida estranya, certament, mentre enraonem, la vida ara mateix en aquesta selva de la Barbagia, aquest just instant precís de pedra i oblit de l’aigua, mentre aquella xicota projecta la seua mirada trista cap a les profunditats traidores de la vall i algú la desitja pobrement i avergonyit, el cant atàvic dels pastors, l’acordió i el ball, la teua mirada atònita, l’amigable, trista conxorxa de la memòria i els exiliats.
(Francesc Viadel)

POEMA

MILÀ

No ens va agradar Milà. Miràvem cap amunt
per si hi havia un cel en els marges de l’alba,
una alba trista i pobra, i ens miràvem les mans
i enllaçàvem silencis mentre el món corria
com una ànima en pena. Les cares que escrutaven
sense ganes el terra o el seient de davant.
No ens va agradar Milà. Aquella olor de metro,
aquella gent amb presses que duren mil anys,
els dies que s’allarguen i el desig de la fuga.
Els dissabte jugar la superenalotto
i perdre’s amb un gram o dos de cocaïna
i el dilluns, a pujar novament a la roda.
Mai no viuria ací, em van dir els teus ulls,
I no saps com em costa donar-te ara una veu,
ara que rememore aquell dia a Milà
mentre el tren arribava a un cruixit de ferros.
Et recorde entre boires, lluny, quasi inabastable,
com si entre tu i jo s’erigira una gasa.
Vam caminar sense esma per tota ciutat
i en arribar la nit, massa cansats per fer-ho,
vas recolzar el cap sobre la meua espatlla
i amb el dit dibuixaves la son que se t’enduia.
L’olor dels teus cabells la porte tatuada
encara en la memòria, com una llum diàfana.
No ens va agradar Milà, i Milà seràs tu,
immortal, rere els vidres, rere el buit i el silenci.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en 1000 poemes i un dia, Cultura, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s