Novembre de 2014, a Antoni Ferrer

*Novembre 2014 és un poema en prosa de Francesc Viadel escrit amb motiu de l’homenatge que els poetes del País Valencià van retre l’any 2014 a Antoni Ferrer (l’Alcúdia de Crespins, La Costera, 1943). Tots els poemes van ser publicats dins de l’antologia ‘Els déus no abandonen Antoni’ (Onada edicions, 2015) amb pròleg d’Enric Sòria. Ferrer és una de les veus més sòlides de la poesia en català al País Valencià. Professor de Secundària, és membre des de 1978 del consell de redacció de Saó. Ha publicat entre d’altres ‘Partitura laberint’ (1978), ‘Cançó de bressol per a judar a benmorir galàxies’ (1985), ‘Bagatel·les’ (1990), ‘Cant Espiritual’ (1992), ‘Pietà’ (1993), ‘Poesia reunida 1979-2006’ (2006), ‘La dansa de les hores’ (2006) i ‘Variacions Goldberg’ (2015).

budapest-mendigo

Novembre de 2014

A Antoni Ferrer

La pietat o el dolor o un silenci de llavis cosits amb fil d’aram en aquesta nit immensa amb un cel de gel que amenaça de trencar-se sobre la ciutat. La pietat o la fi diuen que ha escrit algú amb la sang d’un cérvol jove sobre les murades de vora riu amb cal•ligrafia d’espant. La pietat o el dolor o l’estridor aterridor de les màquines lluents a les línies de sagnat dels escorxadors industrials i el bramul desesperat de la vaca estúpida i el bel persistent i inútil de l’ovella enganyada. La pietat o la solitud angoixant aquesta nit humida, la primera potser d’una eternitat sense promesa ni salvació. La pietat o la desesperança i la buidor o la bogeria i l’odi o la mort pútrida o la flor única creixent en un marge sobre un jaciment d’ossos corcats i amb l’ànima de plom. La pietat o la humiliació o un riu d’esclaus descalços i sense ulls arrossegant-se lentament per tota Europa dins d’un núvol de papallones sinistres. La pietat o les runes infinites del continent i la història.

La pietat o l’espera inquieta aquesta nit rúfola de novembre de 2014 mentre Lluís Miquel acompanyat d’una orquestra mínima canta secretament En el port d’Amsterdam, mentre ara mateix als passatges de la ciutat, sota una llum grogosa de cadàver, desenes d’homes-cuc s’apaguen dins dels seus sacs de dormir sense saber que ha estat la vida sense por.

Aquesta nit la pietat o la crueltat malaltissa de l’envejós o el no-res o una fe qualsevulla.

Francesc Viadel

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s