VIDA
Juli Camarasa (Llaurí, 1957). Sociòleg, filòleg i escriptor. Es llicencià en Filologia catalana l’any 1978 a Barcelona on va trabar una forta amistat amb el sociòleg, Lluís Vicent Aracil el mestratge del qual va compartir amb el també sociòleg i escriptor valencià, Amadeu Viana. Fou un dels joves poetes antologats per Marc Granell en el mític volum Brossa Nova. Viatger incansable, curiós de mena, noctàmbul, gran conversador i vitalista insadollable, darrerament ha conreat l’àmbit dels espectacles poeticomusicals de la mà del músic Àlvar Carpi i del poeta, Rubén Pascual entre d’altres creadors. He escrit els poemaris Antropòlisi i A l’altra banda, tos dos inèdits. Acaba de publicar, Joc de silencis (Neopàtria, 2015)
REIVINDICACIÓ
Juli Camarasa
El silenci fou la solitud enmig d’aquella espessor de tarongers just en caure el migdia, en el moment en què l’agost baixava des d’un cel encegador amb la seua esmolada dalla de foc. De colp, ja no s’oïa la piuladissa de les caderneres ni el cant de l’aigua de les sèquies, callava la puput erta sobre un munt de cadàvers i fem i un fil de vent brusent passava entre els arbres com un àngel de la mort, molt a la teua vora, Juli.
El silenci fores tu mentre vagarejares perdut en aquell conreu, atrapat per la terra infecta dels ancestres de la qual mai no ens desprendre’m si no és morts i, el silenci, era el pànic del que no es sap ningú en meitat d’un món que s’ha oblidat de Déu, l’esperança continguda, la il•lusió dels mots que encara no són…
I el silenci va ser també el fragor de les màquines de la fàbrica o escorxador dels pobres, i la mort lenta del pare i la mare i la Barcelona gris de misèria i aquelles llargues nits d’estiu sense ningú en aquell pis de pols de València i el record febril d’aquell cos nu de dona bell i insaciable… El silenci era la vida o un segon només, definitiu, esclaridor, d’una llarga vida.
POEMA
si tu així ho vols
que jo no diga res
hi restaré sotmés
d’aquesta illa esquerpa estant
la mar sol m’acompanya
recomençament etern
si és la teua voluntat
amo del meu voler
que ja no diga
res
De Joc de silencis (Neopàtria, 2015)
francescviadel
