*Ressenya del llibre ‘La gran depuració. Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant el catalanisme espanyol’ de Francesc Viadel, escrita per Jaume Claret per al suplement de llibres del diari ARA de 4 de juny de 2015.
Francesc Viadel, La gran depuració. Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l’anticatalanisme espanyol, PUV, València, 2015, 254 pàgs., 15 €
Sense arribar a ser un gènere, l’anticatalanisme compta ja amb diversos treballs sobre la seva gènesi i història. Un dels seus cultivadors més destacats, el periodista i escriptor valència Francesc Viadel, dóna continuïtat al seu anterior treball No mos fareu catalans (2009), centrat en el blaverisme, amb un estudi d’ambició omnicomprensiva.
La tesi és senzilla: el nacionalisme espanyol aspira majoritàriament a construir un estat de matriu castellana. El problema sorgeix quan, a una part del territori, es planteja un projecte diferent i/o alternatiu que, en qüestionar la mítica unicitat del poble espanyol, provoca una exacerbada al•lèrgia a la diferència. Aquesta reacció esdevé especialment virulenta en el cas catalano-valenciano-balear pel seu pes específic dins del conjunt espanyol, per la seva resiliència lingüística i pels vincles històrico-culturals compartits pels diferents territoris.
La gran depuració, premi Joan Coromines, identifica dos moviments per part de l’anticatalanisme. En primer lloc, un d’extern protagonitzat per un “espanyolisme camuflat de ciutadania mentalment emancipada o d’antinacionalisme modern, [que] sempre acaba veient en els altres els seus defectes més abominables”. Els exemples són tant nombrosos que, potser justificaven, un major intervencionisme a l’hora de jerarquitzar-los, tot evitant generalitzacions a l’estil Pla sobre les similituds entre els nacionalistes espanyols d’esquerra i dreta.
Segonament, trobem els moviments sorgits –i atiats interessadament— en el si de les diferents comunitats. El blaverisme constitueix la versió més reeixida i millor estudiada. Sorgit parcialment del franquisme com a moviment minoritari, durant la Transició els interessos polítics d’uns i les claudicacions d’altres li permeteren manipular l’imaginari popular, sense renunciar a la violència física i simbòlica, fins a esdevenir hegemònic amb el llarg govern popular.
“Supremacisme filocastellà”
Amb el canvi de segle, s’adverteix una expansió de la “pesta blava”. A Catalunya, un catalanisme “confortablement recolzat per una majoria social” l’ha menystingut perillosament. A mig camí es trobarien les Illes, on José Ramón Bauzá hauria intentat reviscolar l’històric gonellisme, però sense arribar a quallar amb la força valenciana. Tot i els trets compartits (un cert anticatalanisme, desvertebració territorial i hegemonia del PP), les Balears han mostrat una major resistència al discurs bilingüista o secessionista. L’actual latència, segons Viadel, és només tàctica, fruit del cicle electoral, perquè el “supremacisme filocastellà” persisteix.
francescviadel
Francesc Viadel Bloc 