Francesc Viadel o la salvatgia urbana

*Us deixe l’article d’Hèctor Serra publicat a Núvol el passat 5 de maig de 2015.

CIUTAT DIES INSÒLITS -VIA- (COB)Sentiu les bastides de la ciutat fimbrar? I l’udol rabiüt -fel sobre l’asfalt- gratar els timpans bulevard a través? En efecte: és el ressò insomne que deixen trenta-vuit flagells sense misericòrdia, centenars de versos punyents esgrafiats sobre els ciments d’uns barris que amaguen la nostàlgia, l’oblit, la destrucció…, però on també habita la guspira de l’incendi, la predisposició de retre comptes amb l’isolament, la queixalada de la venjança entre tot el llefre i la immunda misèria que es prolonga enllà d’uns límits difusos i esmunyedissos.

Francesc Viadel, embogit, enfurit especialment en un bon nombre de passatges viscerals, ha abocat benzina i ha fet del poema manifest enarborat i flamíger contra el signe dels temps, contra el desmembrament i el ritme narcotitzat i malmenat d’una massa metropolitana a estones exageradament panxacontenta i vestida, en el seu vessant més nostrat, amb la cuirassa del “meninfotisme”: “Ara la ciutat celebra no se sap ben bé què…” // “Sou tan iguals tu i aquell ramat”. És el que el poeta algemesinenc bateja com “la tribu”, aquella multitud que ulla des de la seua talaia de dignitat, allunyat de l’assimilació i de la supervivència en base a comportaments estantissos i pulsions deliberadament programades. Una tribu on Viadel percep el triomf de la mediocritat, la posada en escena d’unes relacions corcades per l’enveja i l’odi més despietat, el defalliment en la recerca d’una ànima urbana menys vanitosa, destructiva, adulterada… “Sentinella prudent i avisat, observes des del teu lloc els vells cocodrils a la vora del riu que, tibats sobre una catifa de sorra, esperen mastegar la saborosa i tendra carn dels innocents”, diu sense encarcarar-se en l’ardent peça que inaugura el poemari.
Ciutat, dies insòlits (Onada Edicions, 2015), 18è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol, és una experiència lírica polimòrfica, multiforme. No hi ha lloc per a la sonsònia. El vers – lliure i amb temptativa prosaica- esdevé arma incisiva i elucidada que apunta i assenyala amb mestria. La ciutat de Francesc Viadel és la suma de les ciutats viscudes, enyorades, patides. S’hi entremesclen vials i entramats mediterranis i anglosaxons, ciutats velles que s’allunyen de la seua tradició artesana i suburbis mestissos que es dirimeixen a colp de porra, ciutats-camp de concentració i Europes amb regust de cabaret, fonda i prostíbul. Hi ha els carrers d’infantesa, els del blanc i negre nacionalcatòlic, els llindars abandonats on els mapes s’esborren, les places encisadores on s’encenia l’amor… Hi ha València, Barcelona, Roma, Brixton, Bucarest, Dachau, Dallas… “Tots els pobles són un puto poble: / silencis, oblit, repetició infinita de les coses, / poble com tu, com jo”. Una vegada més, la ciutat. Real o inventada, el poeta ha dit i desdit la trama urbana des de temps era temps. Però no ens equivoquem amb aquest nou lliurament. Ciutat, dies insòlits no és cap col•lecció de renecs gratuïts ni un seguit de vòmits i laments acrítics. Viadel no es desentén mai de la seua ciutat, de les seues ciutats. És la seua complexitat, el seu domini sobre el paisatge i el miratge dels temps postmoderns allò que empeny l’algemesinenc a reconstruir la vivència personal en relació al seu entorn més immediat i amb l’objectiu, satisfactòriament literari, de recompondre un espai capitalista, decrèpit, desposseït, per les elits polítiques i els mercats financers que l’han conquerida. “Que brutal la solitud de les banderes roges / pintant en silenci un cel buit i fosc”. I ací és on rau l’insòlit dels nostres dies.

 

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en 1000 poemes i un dia, Cultura, dies insòlits, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s