En el retorn de Paquita la Rebentaplenaris

*Article de Francesc Viadel publicat en La Veu del País Valencià el 26 de febrer de 2015.

Bellver, Fabra i Castellano. Foto: Las Provincias.

Bellver, Fabra i Castellano. Foto: Las Provincias.

Aquests dies el PP prova de ressuscitar el monstre iracund de ‘Paquita la Rebentaplenaris’ a força d’injectar al cadàver, gota a gota, dosis d’odi dissimulat contra Catalunya i de regionalisme arnat. Alguns carotes com Jorge Bellver, capaç de riure’s de la seua ombra i, també, de la que li dóna des de fa mesos al seu camarada Carlos Fabra en la presó d’Aranjuez, pensen que l’anticatalanisme transvestit de valenciania els salvarà les properes eleccions. El retorn a la vida de la Rebentaplenaris, en un sentit simbòlic, forma part, doncs, de la perversa estratègia. En vida, la toledana Paquita fou una analfabeta que igual pidolava almoina als voltants del Mercat central que es dedicava a boicotejar com una energúmena embogida, qualsevol acte que fes olor a democràcia o catalanisme. Un personatge repugnant i digne de commiseració que el retorçut blaverisme no va dubtar a convertir en tota una heroïna de la seua croada paranoica, la ‘tia maria’ de totes les ‘ties maries’, la deformació grotesca de la dona ideal de Falange.

La Llei de Senyes que perpetren amb l’exaltació i consagració legal de bous, receptes de l’arròs al forn i balls regionals, representa la nova Rebentaplenaris del segle XXI, un zombi ideològic que ja fa molt temps que ha perdut el cervell pels camins d’un món apocalíptic dominat per la por al canvi. Tot plegat, la normativa es pixa sobre l’ordre estatutari que el mateix PP s’ha cansat d’invocar, vés per on, per a defensar que el valencià venia de l’iber o per a exigir aigua de l’Ebre per als seus amics constructors i terratinents parasitaris de les subvencions europees. El PP ara pretén provocar la progressia amb la imposició legal d’una identitat col·lectiva basada en una cosmovisió decimonònica i franquista que no té res a veure amb la majoria de la societat valenciana actual. Si la llei arriba mai a bon port –i ja sabem que la intenció dels seus progenitors és justament la contrària- deixaran de ser legalment valencians tots els que abominen de l’espectacle brutal dels bous al carrer, els que reneguen del xaronisme faller o els que no senten cap simpatia pel santoral patri. Com en la pel·lícula la Vida és bella d’ara endavant a València queda prohibida l’entrada als negocis dels espanyols i dels cavalls, també dels visigots i dels cangurs.

El cas és que conforme s’acosten les eleccions, la Llei Rebentaplenaris va engreixant-se, completant-se, agafant múscul, introduint nous factors com ara el del valencià, eixa llengua que Alberto Fabra no parla, que glopeja Rita Barberà, amb què Jorge Bellver insulta, la que amaga Alfonso Grau o la que odien en privat la immensa majoria de madrinòfils rabiüts a l’estil de Marta Torrado, la de la paella de teja y mantilla, o de Ricardo Costa, l’estupendo de la Gürtel. Les coses com siguen. Per a una bona part del PP -i lamentablement dels valencians-, els que parlen la llengua del país no deixen de ser una colla de pagerols, de ‘Ramonet el fava’ qualsevol, i els que la reivindiquen i cultiven, uns enemics declarats que posen en evidència la seua deserció i fàstic. L’al·lèrgia se’ls curaria amb una mica de democràcia i de cultura, però, com diria Ovidi Montllor: “Ai! No, que no en tenen…“

Obrint les portes a l’oficialització dels títols de valencià atorgats per les xiripitiflàutiques entitats de Lo Rat i de la RACV, el PP està celebrant en públic i al caloret del veran el que en realitat com a partit polític pensa del valencià: que és una queridísima i nostrada merda de dos pisos que només serveix per a l’exaltació sentimentaloide regional i per a treure’n rèdit polític. ¿De cas deixaria el president Fabra, el mateix Bellver, l’ensenyament del castellà o de l’anglès en mans d’un mestre titulat en una Hermandad Rociera o en una penya de hooligans del Manchester? És evident que no. Les llengües, a tot el món, fins i tot la que ells no parlen ni per equivocació, s’estudien i aprenen en la Universitat. Ho saben perfectament però tant se’ls en fot.

S’han passat vint anys arruïnant el país amb la seua megalomania provinciana i les seues bandes de saquejadors professionals. L’han arruïnat econòmicament, moral i culturalment i sembla que encara no s’han afartat prou. L’orgull, la por i sobretot els interessos, els impedeixen fer una retirada tranquil·la, d’abandonar per sempre més la tomba del general Franco i instal·lar-se en la democràcia, el sentit comú i l’estimació per la cultura, la del país i la del món.

Ben mirat, la Llei Rebentaplenaris és com una mena de venjança de Moctezuma o com un retorn de la mòmia. Ara ja ho sabem del cert: moriran matant.

 

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme., Periodisme, Política, Valencianisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a En el retorn de Paquita la Rebentaplenaris

  1. Molt divertit i encertat.Aquella dòna, per cert, tenía la perversió d’acudir als actes amb un petit coixí, amagat dins la mà, carregat d’agulles per punxar els culs dels polítics d’esquerres als que s’arrimava per darrerre. Tota una maldat. La legenda urbana deia que es dedicava en les darreres files del cinema Quart a contentar la pràctica sofisticada dels dessesperats adoradors d’Onàn mitjanant un discret preu. Però la legenda no parla si també utilitzava en aquestes pràctiques discretes el coixí punxòs. Tampoc aclara si els abraços calurossos que rebia de dirigents de la dreta tenien llur orige quant eren joves. Temps era temps….

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s