El dia que Hitler anà de festa a casa l’alcalde de Gandia

cruella hit*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 5 de novembre de 2014.

La passada nit de Tots Sants el regidor del PP de Gandia, Toni Rodríguez, va assistir a la festa Torror-Night celebrada en la casa de l’alcalde de la ciutat, Arturo Torró, disfressat d’Adolf Hitler. La solemne estupidesa la certifica una foto en què apareix al costat de la també regidora, Pilar Gavilà, disfressada de Cruella de Vil però sense els gossos. Per la seua banda, l’egregi amfitrió es vestí de Vampir Rosa, un pèl barroc i efeminat, cofat amb una cridanera perruca de cabells rossos platí, com perfectament caracteritzat per a una possible versió freaky del clàssic de Polanski. Suposem que no deuria faltar a la festa, el monstre Frankestein, la bruixa escotada, el pirata i el pot de detergent, el tresorer del partit, el constructor amic, un bon grapat del mig centenar llarg d’endollats en l’ajuntament, Napoleó, el bisbe, el tub de dentrífic o l’increïble preservatiu que parla i beu gintònic.   Vampir Rosa Torró

El cas és que Rodríguez s’hauria pogut disfressar de Chaplin o Aznar, de Cantinflas, de Rita Barberà transvestida de l’actor Xavi Castillo o fins i tot de Lola Flores -segons etziba ell mateix en defensa pròpia- però, no, va escollir el caporal de Bohèmia, un dels personatges més repugnants de la història de la humanitat. Estic segur que el regidor en cap moment va voler ridiculitzar el dictador -com assegura tèbiament-, però, tampoc enaltir-lo. De fet, estic quasi convençut que Rodríguez, en realitat, a penes sap res del fill del duaner austríac. Segur que mai no ha llegit l’acreditada biografia del doctor en filosofia, Werner Maser, o la més internacionalment coneguda de Joaquim Fest. Segurament, que deu desconèixer també la imprescindible obra de Raul Hillberg, L’extermini dels jueus d’Europa, les reflexions sobre l’holocaust fetes pel sociòleg polonès Zygmunt Bauman, per Léon Poliakov, l’obra sobre el comandant en cap de Treblinka de la periodista Gitta Sereny o els commovedors textos d’Eli Weisel o Primo Levi. Per a Rodríguez, Hitler, no passa de ser una xarlotada, una icona més de la cultura contemporània amb una enorme capacitat de provocació, un element més pertanyent a l’àmbit d’una certa pornografia política, com ho és la salutació a la romana tantes vegades exhibida per alguns dels seus mateixos confrares de partit. Tot plegat, fer-se passar per nazi, fer el nazi, disfressar-se d’Hitler, no deixen de ser “xiquillades” que diria, fent-se el gallet, Alfonso Rus només per salvar del foc alguns dels cadells del seu partit amb menys cervell que un mosquit.  Són, si es vol, excessos de joventut com el que va cometre César Augusto Ascensio, alcalde de Crevillent i expresident de la Diputació d’Alacant, quan el 1979 va assegurar en el diari Información que això de l’assassinat de sis milions de jueus era una pura falòrnia del sionisme internacional.

El problema de fons és que la ignorància i una determinada educació político-sentimental impedeix a una enorme majoria de dirigents i arrimats del PP pensar en democràtic. El franquisme residual que habita en les profunditats abissals de les seues estructures mentals insensibilitza a molts davant de qüestions com la del genocidi dels jueus en l’Europa del segle XX, els abominables crims del franquisme o, fins i tot, les conseqüències darreres d’un darwinisme social que alguns dirigents reivindiquen  amb entusiasme malaltís. Insensibilitzats i estupiditzats fins a l’extrem que són capaços d’acusar de nazis els activistes contra els desnonaments o els membres d’una penya gastronòmica de Donosti com qui alça la cama i solta un pet. Estúpids fins al punt de no reconèixer en la pròpia pell les traces d’una ideologia que va servir de cobertura a un genocidi hispànic, que va donar suport incondicional al nazifeixisme del darrere segle.

No tenen remei i el pitjor és que mai saben -ni ells ni nosaltres- quan van vestits de paisà i quan van disfressats.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Periodisme, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s