Joan Navarro, vesprada de plom a Savingyplatz

VIDA

Joan Navarro i Tercero (Oliva, 1951). professor de Filosofia. L’any 1973 obté el premi de poesia Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre amb el llibre Grills esmolen ganivets a trenc de por (Tres i Quatre, 1974). Llibres del Mall edita el 1975 L’ou de la gallina fosca. El 1979 publica la plaqueta Vaixell de folls a Septimomiau.  El 1981 guanya la Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona amb Coltell al cap i Llibres del Mall publica Bardissa de Foc. Tres i Quatre edita La paüra dels crancs l’any 1986. Tradueix Amado mio de Pier Paolo Pasolini que edita Llibres del Mall. Amb Octavi Monsonís tradueix Ossos de sípia d’Eugenio Montale (Gregal, 1988) i obtenen el premi Cavall Verd de traducció poètica 1989. El 1991 publica el text narratiu Drumcondra (Eliseu Climent, editor). Edicions de la guerra edita Tria personal: 1973-1987 l’any 1992.  L’any 2004 publica Magrana a Brosquil i l’any 2005 rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians. El 2007 apareix Sauvage! editat per Le Nœud Des Miroirs (Caminel, França) amb traducció d’Amparo Salvador i Adela Gato. L’any 2008 ha publicat amb el pintor Pere Salinas el seu primer treball conjunt Atlas (Correspondència 2005-2007) en edició bilingüe amb traducció a l’espanyol de Lola Andrés a l’editorial Tàndem, premi de la Generalitat Valenciana al millor llibre editat 2008 – 2009. L’any 2010 guanya el II Premi Carles Salvador de la UPV amb el llibre A deslloc (Editorial Denes, 2010). Aquest mateix any publica el segon treball conjunt amb el pintor Pere Salinas Grafies·Incisions (Editorial Editilde, 2010), amb la traducció dels textos a l’espanyol (Octavi Monsonís), portugués (Elisa Andrade Buzzo), francés (Adela Gato) i anglés (Pilar Segarra). El 2012 apareix al Brasil la versió portuguesa  de BWV 988 editada a São Paulo per Dulcinéia Catadora, el 2013, la segona. El 2014 publica el tercer treball conjunt amb el pintor Pere Salinas, O: Llibre d’hores (Edicions 96), amb la traducció dels textos a l’espanyol (Joan Navarro), al portuguès (Joan Navarro i Veronika Paulics), francès (Dolos Català), anglès (Pilar Segarra) i italià (Beppe Fiorelli). Ha traduït amb Helge Rutberg, Ben mirat, el que la senyora Blum voldria és conèixer el lleter de Peter Bichsel i amb Octavi Monsonís Poesies a Beny de F.T. Marinetti. Ha traduït també la poeta brasilera Orides Fontela Esfera. Una antologia (Tres i Quatre, 2010), Majela Colares, Margeando o caos | Vorejant el caos, (Confraria do Vento, 2013) i Antônio Moura, Després del diluvi i altres poemes (Edicions 96, 2013).Traductor a l’espanyol de les poetes brasileres Elisa Andrade Buzzo, Notícias de ninguna parte (Mèxic, Limón Partido, 2009), Canción retráctil (La Cartonera, Cuernavaca, Morelos, Mèxic, 2010) i Vário som ( Patuá, São Paulo, 2012) i de Lígia Dabul, Luces i Algo del Género, tots dos en premsa. Ha aparegut a diverses antologies, entre les quals es troben Carn fresca (Amadeu Fabregat. L’Estel. València, 1974). Les darreres tendències de la poesia catalana 1968/1979 (V. Altaió/J.M. Sala-Valldaura. Laia. Barcelona, 1980). La nova poesia catalana (Joaquim Marco i Jaume Pont. Edicions 62. Barcelona. 1980). Katalonska Lirika Dvajsetega Stoletja (Niko Kosier i Janez Menart. Cankarjeva Zalozba. Ljubljna, 1982). Il Pomerio (Gianni Scalia. Elitropia. Reggio Emilia, 1983). Poesia catalana contemporània (Nao Sawada i Felícia Fuster. Edicions Shichosha. Tòquio, 1991. He decidido seguir viviendo… (José Brú i Jorge Souza. Universidad de Guadalajara, Mèxic 2004) Ha participat al Tordesilhas – Festival Ibero-Americano de Poesia Contemporânea celebrat a São Paulo del 30 d’octubre al 4 de novembre de 2007. El febrer de 2009 intervé amb la poeta Anna Montero en les KJCC Poetry Series organitzades per Lila Zemborain a la Universitat de Nova York. Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’espanyol, italià, alemany, èuscar, eslové, japonés, hebreu, anglés, portugués i francés. A l’agost de 2011 edita en la revista mexicana La Otra, revista de poesía una petita antologia de poetes en català, El destino es un poema alucinado que no existe todavía: Una cierta poesía en catalán. Aquesta revista ha recollit en un vídeo la veu del poeta en la seua secció Verso con verso. El febrer de 2012 va fer una lectura dels seus poemes a A Casa da Escrita de Coïmbra (Portugal) amb la poeta brasilera Lígia Dabul. A l’abril de 2012 va editar a la revista brasilera Zunái A luz nadadora. 9 poetas recentes de expressão catalã. El novembre de 2012 va fer una lectura dels seus poemes a la Casa del poeta Ramón López Velarde a Mèxic, D.F. i a l’exconvent de Santa Rosa de Viterbo a Santiago de Querétaro, QRO, Mèxic. També participà a l’Encuentro de Revistas y Suplementos Culturales Región Centro Occidente celebrat a Querétaro amb la conferència: sèrieAlfa: el no-lugar, o sí. El 20 i 21 de setembre de 2013 participà en la 2ona edició de Raias poéticas. Afluentes ibero-afro-americanos de arte e pensamento a Vila Nova de Famalicão –Portugal– organitzada per Luís Serguilha.

Autor només d’una novel·la, Drumcondra (1991). Ha traduït Amado Mio de Pier Paolo Pasolini (1986) i junt amb l’escriptor Octavi Monsonís, Ossos de sípia d’Eugenio Montale (1988) per qual van ser guardonats el 1989 amb el Premi Cavall Verd de traducció. El 1999 creà la revista digital Sèrie Alfa d’Art i Literatura guardonada el 2008 amb el Premi a la Difusió de la Literatura al País Valencià atorgat per l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana. La seua poesia ha estat durant els darrers anys reconeguda en cercles de la crítica i la creació a nivell internacional. Fruit d’aquest reconeixement el 2007 participà al Tordesillas-Festival Ibero-Americano de Poesia Contemporània celebrat a Sao Paulo. Part de la seua obra poètica ha estat traduïda al castellà, italià, alemany, èuscar, eslovè, japonès, hebreu, portuguès i francès. El poeta acaba de publicar el seu darrer llibre amb l’artista Pere Salinas, O: llibre d’hores. (*Informació actualitzada del bloc de Joan Navarro http://seriealfa.com/webmaster.htm)

REIVINDICACIÓ

Joan Navarro, vist per Jesús Ciscar.

Joan Navarro, vist per Jesús Ciscar.

Assegut en un cafè a la vora de Savingyplatz esperaves el lent arrossegar de les manetes d’aquell rellotge rovellat que penjava sobre un mur de rajoles de sang. Vesprada de plom a Savignyplatz. Esperaves el dia i l’hora i el minut i el segon fugaç, esperaves les respostes potser a tantes preguntes tantes vegades esculpides sobre un silenci tot fet de gel, sota un cel només pintat per a agradar les marjals fèrtils on creixen els planters de l’arròs a l’ombra refrescant dels salzes de l’estiu. Tenies a la taula una magrana partida, unes fulles seques de plàtan, una estrella de mar morta, l’urpa d’un tigre, l’esbós serè d’un Salinas color de bresquilla i atzur, una vespa reina, formiguetes de plom, unes lletres de guix, un paisatge de turonets de quars en la planúria i de boscos indòmits habitats per estranyes espècies animals, un poliol fred i una xocolatina… A les parets de l’estança somreien a blanc i negre Valentino, Cary Grant i la Garbo mentre la Monroe els ensenyava el seu cony de mel i al giradiscos ballaven les notes d’un David Bowie begut com un bocoi…

Assegut a Savingyplatz, després d’haver vist com queien totes les murades del Berlín prohibit dins les aigües gèlides de l’Spree, decidies limitar-te a esperar, amb els ulls tancats, decidies simplement respirar la memòria feliç, veure passar aquell xiquet que fores pels vells carrers de la vila amb la butxaca dels pantalons plena d’ametlles ensucrades, oldre la pell de la mare, tocar en la distància el furor del sexe invicte dins dels horts misteriosos, pensar la nit de la ciutat, la teua ciutat derrotada i de derrotats, la de les torres de corfa de taronja, la del riu dels captaires, la de les cúpules blaves i els coloms ceràmics, la de l’aigua… Esperar calladament. Sí, certament només feies que esperar en el ventre càlid d’aquell cafè a la vora de Savingyplatz el no-res o el tot mentre els trens creuaven l’aire com serps voladores, lleugers com fulards de seda en la tempesta…

POEMA

La casa del bosc. Bach i Glenn Gould que es replega en si mateix, una vegada i una altra. El pavelló de caça. L’ordit del somni. L’aigua que fuig i que retorna. Els nombres del so. La nuesa del temps. L’escriptura. Goldberg.

Del poema BMW 988 dins de A deslloc (Ed. Denes)

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en 1000 poemes i un dia. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s