9 d’octubre: una Diada segrestada pel blaverisme

*Article de Francesc Viadel publicat el 9 d’octubre de 2014 a La Veu del País Valencià.

Manifestants nazis en la manifestació del 9 d'octubre de 2014 a la ciutat de València.

Manifestants nazis en la manifestació del 9 d’octubre de 2014 a la ciutat de València.

Durant els deu anys que vaig viure a la ciutat de València només un vaig anar a veure baixar la reial Senyera des del balcó de la casa gran. Fins aleshores n’havia tingut prou amb uns minuts de retransmissió pegallosa de Canal 9 per adonar-me que jo no era valencià per a aquell sainet.  El cas és que en directe, l’espectacle, representat en una plaça mig buida, em va causar una vergonya indicible a causa del protagonisme execrable i tolerat dels escamots del feixisme local. Sonaren els himnes, el d’Espanya i el regional, i, com de costum, l’excitat blaveram, parapetat darrere d’un mur de policies nacionals, s’esmerçà en insultar a pler, amb naturalitat, els dirigents de les formacions de l’esquerra. L’acte fins i tot va comptar amb una missa Te Deum, incorporada a la força en el programa per Rita Barberà, que aquell any va oficiar l’arquebisbe Agustín García-Gasco, el més antivalencià des de Mayoral.

És ben conegut que els reaccionaris van segrestar la diada el 9 d’octubre de 1979 i que des d’aleshores no han deixat anar el mos. Aquell dia l’anticatalanisme local, cremant la bandera del Consell que presidia Josep Lluís Albinyana i colpejant salvatgement l’alcalde Ricard Pérez Casado, va manifestar la seua voluntat de sobreviure el canvi de règim, d’imposar a la majoria l’esperit i les formes del seu valencianismo covat sota les faldes del regionalisme franquista. Un valencianismo de teja y mantilla, corregudes de bous i marxa militar, florit, ‘genuflexe’, sentimentalment compartit pel gruix del bloc social conservador i pels partits formalment democràtics que el representen. El blaverisme ha reivindicat públicament i amb orgull, aquell 1979 i encara d’altres en  què, a força de colps i bombes, van aconseguir doblegar les institucions governades per l’esquerra, dissuadir-les de practicar qualsevol manifestació simbòlica que no combregara amb el seu fanatisme. Avui encara, els feixistes, continuen fiscalitzant la part més simbòlica de la Diada dels valencians, en el context d’una societat que massivament contesta en les enquestes sentir-se més espanyol que un tricorni i que aquell dia se’n va a la platja sense gota de mala consciència  ni encara que siga pel fet d’haver votat un partit que ha deixat la caixa més neta que Carracuca. Només a les comarques, als pobles, la festa en la seua vessant més institucional ha pogut incorporar discretament, els elements propis del valencianisme democràtic. En molt sentits, doncs, el 9 d’Octubre no deixa de ser la festa d’ells, la del blaverisme institucionalitzat o assilvestrat, majoritari a força de reprimir qualsevol dissidència, de mantenir la societat en la més absoluta inòpia.

Autoritats_el_9_d'Octubre_de_2008_-_Dia_del_País_Valencià_(València)

Els actes oficials reuneixen tots els tòpics del regionalisme tardofranquista i toleren la presència de l’anticatalanisme més radical.

Molts opinadors, politòlegs de vocació i, en general, ciutadans benintencionats, s’han volgut convèncer durant els darrers anys que el blaverisme és una cosa del passat i que ni tan sols la potentíssima febre sobiranista de Catalunya podria a hores d’ara ressuscitar-lo. Tinc els meus dubtes sobre aquesta apreciació que em sembla d’un optimisme deliciós. De fet, crec que determinades conjuntures ens impedeixen ben sovint apreciar amb tota la seua magnitud l’hegemonia social d’uns sectors i d’una mentalitat determinada que, per al cas, es defineix pel seu espanyolisme atàvic i, per tant, furibundament antivalencià. Ja m’agradaria.

Tal vegada, el 9 d’Octubre de l’any que ve, potser amb un alcalde o alcaldessa d’esquerres, podrem comprovar fefaentment fins a quin punt l’extremadreta –l’oficial i la dissimulada- s’ha afeblit tant com per a alliberar de la seua tutela ideològica les institucions democràtiques i les seues manifestacions institucionals. Comprovar si el blaverisme estarà disposat, posem per cas, a deixar que els actes del 9 d’octubre puguen adaptar-se a una nova realitat social, si més no, a una nova realitat electoral que, com ja sabem, és sempre una realitat parcial.

Com siga, tot és una pura incògnita. No sabem, certament, si hi haurà canvi a l’alcaldia i, tampoc, si el nou alcalde o alcaldessa suprimirà el Te Deum de Barberà per retornar la festa al seu sentit civil, si manarà a la policia que dissolga els escamots feixistes o si decidirà reivindicar el penó de la Conquesta -passejat solemnement per quatre falangistes de gala a les processons de la Diada celebrades durant el franquisme- a fi, si més no, que Las Provincias no oculte la seua existència com de fet va fer en una edició del 9 d’Octubre en què publicava un reportatge sobre els elements simbòlics que es mostren en el museu de la ciutat. Tampoc sabem si per primera vegada en dècades tindrem un president o una presidenta de la Generalitat que aquell dia siga capaç de dir alguna cosa més que els ja acostumats discursos buits de sentit… si la podrem o el podrem veure per una televisió pública dels valencians. L’única certesa és que sense canvi el país continuarà segrestat pels guardes d’unes essències pàtries que han resultat ser terreny abonat per a l’endarreriment i la misèria, que sense canvi tot continuarà igual, desoladorament igual.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada s'ha publicat en No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme., Periodisme, Valencianisme i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a 9 d’octubre: una Diada segrestada pel blaverisme

  1. pau esteve ha dit:

    Pens q els actes institucionals del 9 octubre son exactament el contrari del q haurien de ser….una exaltacio barroera una prova de submissio a madrit i d una antivalenciania de primer ordre adobada amb salsa totalitaria..racista.. I d una manipulacio recalcitrant…nomes superada per les xarlotades de la banda l empastre…a favor d aqursts ultims la seua magnificencia humoristica i el seu risc assumit amb capital privat..mentte q els mesquins de la incivica processo ens costen els dinerots de la mamella publica…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s