Escudellers blancs

*Post del bloc de Francesc Viadel Dies insòlits del diari ARA publicat el 26 d’octubre de 2013.

27-2Era un pis minúscul,  quatre parets primes com el paper, un racó amb una taula i dues cadires, una pica sempre plena de plats i gots per rentar, un frigorífic buit, un prestatge amb quatre llibres, un llit immens com un oceà d’aigües càlides…  A penes podríem dir que era un pis, com a molt podríem dir que era un diminut habitacle aixecat sobre el terrat d’un esbucat edifici d’Escudellers Blancs, entre antenes de televisió com saltamartins i boteruts dipòsits d’aigua, a tocar d’un cel immens.  I recordo que era l’estiu i que les bugades de roba estesa onejaven al sostre de la ciutat com banderes d’un estol invasor de vaixells pirates i, també, que repicaven les campanes dels antiquíssims cloquers, tocàvem a mort i a vida, i que vèiem passar les gavines cercant la mar, desesperades, embogides…

Era un estiu de por i solitud i de rates enormes creuant els carrers de la nit i de meuques velles i somnolentes, amb les peus inflats, fent guàrdia a una estreta embocadura que donava a la plaça Reial… i en la plaça per tot hi havien coloms moribunds espicossant molletes d’esperances espargides, i una banda de traficants d’heroïna, i un vell marroquí que venia tabac de contraban, i un bar servit per presidiaris de permís, i la botiga del taxidermista amb aquell cap de cérvol enorme mirant-se el món des de l’aparador amb els seus ulls de vidre impossibles, i el tablao, i, encara, aquella discoteca subterrània on les noietes blanques de la part alta -les de l’entrecuix de seda i les sabates de cristall- devoraven pels racons, begudes de cointreau amb pinya, el secret ert i sucós dels bellíssims caçadors africans…

Tu sempre arribaves a mitja tarda, quan el sol es tornava igual que un préssec de vinya suspès del cel d’un filferro invisible. Vesties sempre de negre, però, no de dol… Olies a sabó d’herbes i a saliva…  Portaves els cabells llargs i et reien els teus ulls negres de bruixa. I em miraves i m’abraçaves, i ens abraçaven i ens besàvem llargament amb unes llengües com rèptils gegants i també amb els dits i amb la pell i amb l’alè…  I ens despullàvem i jo et mossegava els mugrons dels teus pits com un cavall enrosinat i tu m’engolies per tots els teus forats, humits, suaus, dolços, calents com pa acabat de coure… i ens deixàvem anar pel plaer fins caure exhaustes en una soneguera pesant mentre a fora el món s’esquerdava lentament com una síndria madura al sol de l’agost, mentre mataven algú en una cantonada per un bitllet de mil, mentre, sense saber-ho, ells, ja ens estaven preparant aquest present d’ara, el teu i el meu, el de tots… present ingrat i de mort i pam en silenci…

I ara i aquí, sento enyor d’aquells gemecs, d’aquelles traces d’argent tacant els llençols rebregats com estels fugaços en la tancada nit, aquell gust de sal a la boca, aquella fam del teu cos, el gust del teu sexe, l’embranzida ferotge, aquell amor, tot allò…

Recordo també que a la nit, aquell estiu, de vegades, un gat miolava sota una lluna oberta com una navalla i que al carreró les putes solien barallar-se a crits per una xumada de xino. Pujava l’olor dolçassa de les escombraries barrejada amb la dels frankfurts fregits fins la nostra habitació. Llavors, ens despertàvem, réiem, i hi tornàvem, sempre fins l’albada.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Literatura, Migracions dels dies insòlits. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s