TV3, Iceta, Ximo Puig i l’odiosa irrellevància

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 23 de juliol de 2014.

Foto, La Información.com

Foto, La Información.com

El passat 19 de juliol Miquel Iceta, la penúltima oportunitat del penúltim PSC, era ratificat a la Farga de l’Hospitalet com a secretari general dels socialistes de Catalunya amb els vots d’una ampla majoria de la militància. No podia ser d’una altra manera. Els partits sempre són més monolítics del que diuen els periodistes, almenys fins al dia que exploten i desapareixen en l’espai estel·lar, esmicolats en milions de trossets. De fet, sempre he cregut que els terratrèmols interns del que queda del socialisme catalunyés sempre augmentaven  de magnitud en l’escala de Richter, fóra per ignorància, mala llet o per sentit de l’espectacle, quan arribaven a oïdes de les redaccions. No cal conèixer molt aquella casa per saber que bona part del seu sobiranisme es concentra en unes quantes personalitats d’aquelles que tenen una inevitable tendència a la dilatació del jo en el moment que són assetjades per alguna càmera.

Sempre hi haurà l’excepció, el nacionalista de bona fe, el militant que sent de veritat l’esquerra, clar. Però, en qualsevol cas, la veritat és que el PSC sempre ha estat més un partit de l’àrea metropolitana –de la Barcelona mestissa- que no de la Catalunya feréstega, interior i catalana, valga la redundància. Els cas és que als socialistes quan els ha tocat ballar de veritat en l’envelat del catalanisme sense subterfugis, amb música de cobla de fons, ha preferit de bon tros i ratlla el chotis i la sevillana, no fos cas… Tot plegat, res no cohesiona tant un partit ni dóna tantes oportunitats de prosperar en el poder com un Estat amb les seues estructures immenses i les seues refrescants ombries en temps en què el sol brusent de la crisi no deixa rama verda. Res a veure amb la tranquil·litat provinciana d’una autonomia qualsevol. I si no que li ho pregunten a Joan Lerma, Ciprià Ciscar, Duran Lleida i tutti quanti.

La fita, deia, era molt important per als socialistes després de patir  l’erràtica gestió d’un Pere Navarro que ha acabat per ser ridiculitzat públicament fins a extrems d’una crueltat crec que innecessària. Val a dir que no ho tenia fàcil i, a més, quasi segur que des de dins, algú li deu haver donat més d’una empenteta cap a l’abisme.

El relleu també era molt esperat per a la resta de forces polítiques catalanes ansioses de trobar per a bé o per a mal, després d’anys sense Pasqual Maragall, un indici de vida política intel·ligent en els despatxos erms de la seu de Nicaragua. El cas és que aquell matí Iceta estava envoltat per una nodrida representació dels seus entre els quals es comptaven, a més dels habituals, l’invicte Pedro Sánchez, Susana Díaz i Ximo Puig, el secretari general del PSPV.  La crònica de TV3 així ho ratifica: acompanyaven Iceta alguns dels socialistes amb més projecció territorial com ara Susana Díaz… punt i a part… Ni paraula de Ximo Puig que apareix en un parell d’ocasions, somrient a primera fila, al costat de la dirigent andalusa, en la fila del politburó on només seuen els importants i senyores.

Pense que l’anonimat de Puig en TV3 és, en certa manera, amb els matisos que hom vulga, l’anonimat dels valencians en Catalunya. Puig és menys que Pedro Sánchez, d’acord; tampoc és de casa ni un important del PSC, com ho és Angel Ros, d’acord també; però és prou més important que Susana Díaz si ens atenem a una qüestió d’interessos territorials, d’afinitats culturals compartides. Els cronistes d’aquella fugaç peça periodística obliden que, tal i com estan les coses al País Valencià, Puig podria ser el pròxim president de la Generalitat valenciana amb el suport explícit o espiritual dels nacionalistes valencians. No és descabellat ni impossible. És amb ell amb qui els catalans hauran de negociar els problemes d’infraestructura que afecten tots dos territoris,  barallar-se a Madrid per evitar el lingüicidi en els nostres sistemes educatius decretat pel PP o mirar la manera de reconnectar un espai comunicatiu negat des de la visió d’un espanyolisme rabiós. A Susana Díaz, amb sort, només la tindran per Barcelona quan arribe la Feria d’Abril. A les dolentes potser la tindran enfront en el context d’una qualsevol disputa constitucionalista d’aquelles on sempre eixim trasquilats. Prou que sabem que en pensen Díaz, Sánchez i tota la patum jacobina de consultes i altres insolidàries vel·leïtats perifèriques.

Bé, tota la culpa d’aquesta odiosa irrellevància de Puig i el que penja a TV3 no es pot imputar al cent per cent als periodistes de Sant Joan Despí. Ben mirat, tampoc a Blanqueries li van donar massa importància al fet que el màxim dirigent del PSPV  assistís a l’entronització d’Iceta. No he pogut trobar per enlloc ni una sola nota de premsa referint-se’n. Sí en canvi una de molt llarga estenent-se abastament amb la visita de Susana Díaz i la importància de fer més estrets els lligams entre el País Valencià i Andalusia, dos territoris, segons la nota, amb tantes coses en comú.

Així les coses, el PP valencià, faria bé de calmar-se i no preocupar-se tant pels mapes de l’oratge de la televisió catalana i més ara que els valencians ja no la poden veure.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a TV3, Iceta, Ximo Puig i l’odiosa irrellevància

  1. Timoteu Montalva Ribera ha dit:

    Article amb mol de trellat, com no podia ser d’altra manera venint d’un periodista amb molt de seny,
    gracies Francesc.
    Teo

  2. Miguel Sanz ha dit:

    Simplement m’agradat llegir l’article de d’alt a baix, no el compartixc, però l’he vist diferent al que estic acostumat a Castelló i en Castellà, que no són home i dona.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s