Notícies de la Tribu o profecia de Marc Granell

 

VIDA

Marc Granell i Rodríguez, Marc (València, 1953). Poeta i traductor. Cursà estudis de Filosofia i de Filologia.  Introduït des de molt jove en els ambients literaris del país, fou un dels impulsors allà pels setanta de la revista literària Cairell, la qual aplegà autors com Josep Piera, Eduard Verger, Josep Lluís Seguí o Josep Bonet. Amb Llarg camí llarg (1977) obtingué el Vicent Andrés Estellés dels Premis Octubre. És autor de Notícia de la tribu (1978), Refugi absent (1979), Materials per a una mort meditada (1980), Exercici per a una sola veu (1983), Fira desolada (1991), Tria personal (1976-1989) (1990), L’illa amb llunes (1993), La lluna que riu i altres poemes (1999), Versos per a Anna (1999), Corrent de fons (1999), Matèria d’ombra (1999) i Poesia reunida 1976/1999 (2000). Ha estat director de la col·lecció de poesia Gregal i dirigeix la col·lecció Poesia de la Institució Alfons el Magnànim conjuntament amb Eduard J. Verger. Granell també ha conreat la literatura infantil, gènere dins del qual ha publicat diversos títols com L’illa amb llunes (1993) o El ball de la lluna (2003). Autèntic promotor i aglutinador de nous valors poètics al país, el 1981 s’encarregà juntament amb el sociolingüista Amadeu Viana i el professor Jaume Pérez Muntaner, de l’antologia Brossa Nova, en la qual es donaren a conèixer alguns dels nous valors poètics d’aquell moment com Antoni Defez, Juli Camarasa, Maite Coves, Manel Joan Arinyo o Jordi Botella. El repàs d’aquesta antologia juntament amb les d’Amadeu Fabregat, Carn fresca (1974) i de Francesc Calafat, Camp de Mines (1991) dóna idea de l’extraordinària vitalitat de la poesia en català al País Valencià de les darreres dècades. Els seus llibres han estat traduïts al portuguès, el castellà i l’italià. Ha rebut dues vegades el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians, el 1991 i el 1992 pels llibres Tria personal 1976-1989 i Fira desolada respectivament. El maig de 2010 era guardonat amb el premi de la XVIII edició dels premis Samaruc atorgats per l’Associació de Bibliotecaris Valencians en la categoria de literatura infantil pel llibre La dansa dels versos (2009).

REIVINDICACIÓ

marcPassava el temps i per enlloc es percebien indicis visibles de millora de l’espècie en aquell racó del món. Mentre, Granell, assegut a la tribuna de l’ample menjador de casa, banyada pel sol tardoral, obria el llibre de les profecies per la pàgina 0, llegia en silenci i, tot seguit, deixava anar un sospir o un renec carregat de ràbia continguda. Com una lluerna tranquil·la en un fanalet. Granell, a la tribuna, amb vistes a la ciutat, llegia i escrivia i pregava i profetitzava. Com una lluerna en un fanalet, com una llum tènue que s’obria pas entre les tenebres del bosc espès de la ciutat odiada.

Hi havia també vesprades que, ben dinats, els poetes es congriaven en la primera planta d’un restaurant on servien macarrons a la bolonyesa i flam de cafè i bistec al roquefort i li pregaven a Granell que fes un últim avís. I mentre ells remenaven les seues culleretes dins dels gotets de rebentat, el poeta feia un somrís de donyet bondadós i restava en silenci. A fora, a la plaça, s’escoltava l’aigua repicar en la font dels ànecs de pedra. Tothom volia salvar la ciutat però el cert és que no hi havia res a fer. L’espècie, en aquell racó del món, estava irremissiblement condemnada a la misèria i al canibalisme. Francesc Viadel

 

POEMA

Passeig marítim

Trobe el matí ple de morts que em saluden

amb cortesia refinada, caduca.

Els conec. Quan vivien

caminaven de pressa,

sempre anant

d’un costat cap a un altre,

buscant sempre

quelcom: una ona,

un cadell, una carícia,

una vesprada amable, una medalla,

un matrimoni com cal, quatre fills,

un rector que els enganyàs,

una sorpresa.

Ara callen. Han comprès.

Passegen a espai vora un mar moribund

i somriuren.

Marc Granell. Fira desolada (1992)

Marc Granell i Begonya Pozo en un acte de poesia per la revolta, 2010.

Marc Granell i Begonya Pozo en un acte de Poesia per la Revolta, 2010.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en 1000 poemes i un dia, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s