El dia que Ecclestone va comprar la tribu dels valencians

*Article de Francesc Viadel publicat a La Veu del País Valencià el 27 de maig de 2014.

 

F1-Rita

Una nit clara i tranquil·la amb la lluna que feia llum, Francisco Camps, sota els efectes d’una misteriosa fluoxetina amb el sabor inconfusible del poder, s’escolà en la mansió de Bernie Ecclestone en Chelsea i picà amb els nusos de la mà la tapa del seu fèretre de resina d’epoxi reforçat amb fibra de carboni.  El magnat es despertà, s’incorporà i mirà fixament amb els seus ulls de serp aquell tipus de pell grogosa i amb l’aspecte d’un vanitós cap de sala del Georgian Restaurant de Harrods, un punt tocat de Pimm’s.  Llavors Camps, posant-se de genolls i acotant molt el cap,  li pregà a Bernie que  portara fins el seu petit reialme el seu Gran Circ amb els seus Ferrari d’un roig encès i els seus templats  pilots… Somiava per veure passejar vora la platja de la Malva-rosa els milionaris de Bernie abillats amb swim shorts Orlebar Brown i Paul Smiths Shoes, per veure els cossets bronzejats d’elles ben ajustats dins dels elegants bikinis Herve Leger. Estava boig per torbar-se amb l’olor del perfum Blue Shapire harmoniosament barrejada amb la dels arrossos caldosos amb gambes i galeres dels berenadors de vora mar, boig, rematadament boig per tenir el Gran Circ a la seua València del Mestalla i dels Miracles de Sant Vicent, de ‘l’escuraeta’ de la Mare de Déu i de les Creus de Maig, de bous a mitja vesprada amb berenar de casa i música de banda, de la seua València furibundament hortolana com un pebrot al forn, apassionada com un cançó de Nino Bravo.

Berni restà en silenci un parell de minuts, després esbufegà lleument contra el seu serrell, es gratà el cul amb discreció i tot seguit, posant carona de vampir entremaliat, li preguntà que què estaria disposat a fer a canvi. Camps li respongué amb la veu tremolosa que absolutament tot.

Al final de maig de 2006 al Palau de Congressos, Rita Barberà, amb el posat d’un emperador romà beneït pel déu Vulcà i davant d’una massa enfervorida de militants del PP bramà que després de la visita del papa alemany i de l’America’s Cup,  la ciutat comptaria amb un circuit urbà, amb el Gran Circ, amb un Gran Premi de Fórmula 1 millor que el de Mònaco. Barberà també somiava com Camps, només que el seu era un somni aiguardentós aromatitzat amb lliri, corfes de taronja i cardamom que li feien veure el gran Casino de Montecarlo plantat al bell mig del Cabanyal allà on només hi ha carrers esbucats i esperances truncades per l’orgull.

Com fos, la bola havia començat a rodar. Bernie fins i tot va confessar sentir-se tan enamorat per aquella mena de cap de sala del Georgian, com per la guaixada Barberà, després de tot, tant distinta a la seua garota Flosi.  Un amor incondicional fins al punt que sense ells a la trona, sense Camps de president,  Bernie no plantaria la seua vela de circ a València. I així ho va fer saber el 10 de maig de 2007, quan a punt de signar el contracte en un acte solemne presidit pel mateix Camps, anuncià que no ho faria fins passades les eleccions autonòmiques convocades per a uns dies després.  Fins aquell moment -confessà Bernie humil i dolçament-  no havia tingut el coratge de dir-li-ho al seu estimat cap de sala de restaurant. Tots es van quedar amb un pam de nas. Tots menys Camps que, amb aire d’escolà d’amén, assegurà fluoxetínic i regional que ara treballaria amb més afany encara per tal de guanyar les eleccions.

L’oposició s’alterà, ma non troppo, amb el posat d’una tribu d’indis del Punjab ofesos per un qualsevol governador britànic. Però, finalment, els valencians votaren Camps i tingueren aquell Gran Circ que havia de costar zero euros i que al remat ha acabat costant vora 300 milions.  I els principals diaris de la ciutat cantaren la glòria de la Fórmula 1, i entre els de l’oposició hi hagueren colzades per veure passar els cotxes des de la tribuna d’honor del Veles i Vents i tothom aplaudí tots els pallassos nans del bo de Bernie i els seus trapezistes i els seus micos ensinistrats de mirada trista… Definitivament, Camps s’havia venut la tribu dels valencians a canvi d’aquell circ i la tribu, de bon grat, havia acceptat ser esclava del seu somni així com de l’ambició d’un sol home que un dia fa molts anys va ser només el fill d’un pescador de Bungay a l’est d’Anglaterra.

1258393316233barbera

 

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Periodisme, Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a El dia que Ecclestone va comprar la tribu dels valencians

  1. pau esteve ha dit:

    valencia pp somnis de grandesa a cops de talonari…..ho han robat tot…ho han destrossat tot…s han omplit les butxaques….amb la complicitat d uns electors tambe corruptes sobre corruptes i a la fi dels desgavells nomes queda aixo l amarg despreci de l home mosca eclecstone que a la minima que ha olorat que entre arrossars i tarongers les caixes de pasta estaven buides ha desaparegut amb els seus atifells a veure si pot embaucar algu pero amb pasta lluny d aquestes rites i camps que han deixat els calaixos de l administracio nets com un sabo…a l espera del despres de mi el diluvi.sons serps verinoses francesc….sacres…i pose amb lletres d honor perque es fa el llonguis i desapareix al guapo de zaplana.l amo de la creacio…
    que en comptes de tancar a la preso els lladres impunes els homenatja fent los diputats.
    valencians en peu alceu se.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s