Mort a Berlín

*Relat curt de Francesc Viadel que forma part de l’antologia de textos eròtics Sexduïts (Bromera) coordinada per l’escriptor, Lluís Roda.

S-Bahnhof-Savingyplatz per Ernest Thunert.

Sol a Berlín, un abril de gebre, en aquell petit cafè vora l’estació de Savigny. Feia dos dies que els metges m’havien desnonat i a penes unes hores que havia aterrat en aquella ciutat enorme sepultada sota un cel de plom. Tenia decidit que moriria allà, potser en aquella mateixa taula on ara seia, mirant passar les hores en aquell rellotge de paret amb la lluna esquerdada. Millor allà que enlloc. Sol, sol, totalment sol. I llavors vas aparèixer tu, petita pèl-roja, minúscula, ulls verds i rostre pigat, els pits rodons i durs, animalet nerviós… i ens vam mirar, tendrament, ridículament, com dos pobletans ignorants perduts enmig d’una multitud… i de seguida, no sé ni com ni perquè, tu vas saber que jo et desitjava, gairebé pòstumament, desesperadament, com un adolescent que en meitat de la borratxera ha perdut els estreps en el carreró sense llum a l’olor d’un cony famolenc i sucós, al tacte electritzant d’uns mugrons erts, a l’escalfor d’un alè… Et vaig seguir fins al bany… el bany enorme de rajoles blanques que olia a pixum calent i a salsitxa berlinesa al curri, a punta freda de cigarret… I llavors tu et baixares els texans i aquelles bragues color pinya fins als genolls, i et posares contra la paret, teatral, amb un posat de màrtir, i et deixares fer i entre embranzides i gemecs et deixares, també, omplir, embotir, farcir mentre remugaves en la teua llengua no sé què, mentre panteixaves… i en acabant, morta de gust, castament et vas vestir i vas desaparèixer amb un somriure d’orella a orella, tremolant de genolls… I des d’aleshores, cada dia torne a aquell mateix cafè de Savigny a esperar la mort, la molt puta, mentre les hores toquen al mateix rellotge, tic, tac, tic, tac…

http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/sexduits-i-sexduides.html

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Mort a Berlín

  1. “castament et vas vestir” Molt bo, l’amor ila mort!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s