L’Any Estellés, commemoració d’un poeta universal

*Article de Francesc Viadel publicat al número 642 de juny de 2013 de la revista Serra d’Or.

El 1994, amb motiu del primer aniversari de la mort del poeta Vicent Andrés Estellés,  l’estudiós Vicent Salvador es lamentava en el setmanari El Temps per una cultura compulsiva, la catalana, en què mala consciència esclatava sovint en homenatges compensatoris. Salvador, junt amb Jaume Pérez Montaner un dels gran coneixedors de l’extensíssima obra d’aquest poeta universal, considerava que potser els homenatges d’aquell any a Estellés arribaven per a compensar el que havia estat una trajectòria marcada per una certa marginalitat geogràfica i d’una escriptura, deia, un punt obscena. Tot plegat, l’autor se n’havia anat sense haver assolit mai la normalitat de l’escriptor professionalitzat, enmig també d’una certa penúria material motiu de més d’un avergonyiment.   Salvador afegia encara que la poesia d’Estellés demanava una crítica ponderada, més enllà de les mitificacions i indiferències, per tal com “entre l’encenser adreçat al mite cívic i una certa indiferència dels exquisits, no han deixat espai suficient per a la crítica que calia”.

Certament, l’obra d’Estellés és tan important i enorme com incòmoda per moltes raons sobre les que ara i aquí no podem esplaiar-nos. Sentit, imitat, patit –si se’m permet- per generacions de poetes, oficialment ignorat tant a una banda de la Sènia com de l’altra, reivindicat popularment –a escoles i cenacles literaris-resistents- com un dels grans, l’obra d’Estellés continua i continuarà pesant molt. Tot plegat, mai cap poeta contemporani no ha influït tant en la producció literària del país. Estellés és el país, per dir-ho d’alguna manera, un cert país o anhel.

Activitats de més d’un any

El cas és que,  dues dècades després del decés del fill del forner de Burjassot, l’ Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha determinat que enguany sigui l’Any Estellés. Els actes s’iniciaren a finals de novembre passat amb una magna exposició a la Sala Refectori del Centre del Carme amb el títol Vicent Andrés Estellés, cronista de records i esperances. La inauguració fou precedida per un acte acadèmic a la seu de la Universitat Menéndez Pelayo (UIMP) que comptà amb les intervencions del president de l’AVL, Ramon Ferrer; el president de la Comissió de l’Any Estellés, el professor de la Universitat de València, Manuel Pérez Saldanya, i el vicepresident de la institució acadèmica i comissari de l’exposició, l’escriptor Josep Palomero. L’exposició visitarà més d’un centenar de ciutats al llarg de l’any.

Dins dels actes commemoratius  cal parlar també d’un seguit d’edicions. D’una banda, la de una antologia de cent seixanta-dos poemes del Mural del País Valencià (Tres i Quatre, 2002), titulada Pobles del Mural, prologada per Honorat Ros. L’obra completa la integren mil divuit poemes distribuïts en vint-i-set llibres i agrupats en tres volums, Naixement d’un poble; Un poble en marxa i Sentiment d’un país. Una llibre, segons Jaume Pérez Montaner, “enorme, únic per les seues característiques en la literatura contemporània, llibre de dimensions plurals, que arrosseguen història, geografia, elements autobiogràfics, llegenda i descripció enamorada, realitats íntimes i col·lectives, plenes, com ell mateis va dir, d’alegria i d’esperança del poble”.

El Mural, recorda Ros, fou per al poeta el seu “cant general” al país, “la universal cantata del país: des d’un “dispers començament de coves” fins a “l’ample regne” que “començà a ser per voluntat d’en Jaume/pel seu ocult i vinculant amor” i que arribà a ser país al llarg dels segles/vers un futur polític molt millor” El llibre es presentarà institucionalment en diverses ciutats: Alzira, Vila-real, Sagunt, Burjassot, València, Benimodo, Sueca, Xàtiva, Alcoi, Ontinyent, Gandia, Dénia, Alacant i Elx.

La institució ha publicat també la guia La Mirada d’un poeta: un recorregut per la València d’Estellés, el còmic per a nens amb guió i dibuixos de Jesús Huguet Enguita, Vicent Andrés Estellés. La clau que obri tots els panys, i l’antologia de poemes musicats Demà serà una cançó, amb temes d’Ovidi Montllor, Paco Muñoz, Carles Barranco, Lluís Miquel i els 4Z, Òscar Briz, Néstor Mont, Lluís el Sifoner, Araceli Banyuls, Al Tall, Maria del Mar Bonet, Joan Amèric, Ximo Caffarena, Celdoni Fonoll o Remigi Palmero, entre d’altres. L’edició ha anat a càrrec de l’estudiós, Josep Vicent Frechina. La institució, a més, ha impulsat l’elaboració d’una unitat didàctica amb l’objectiu de difondre l’obra d’Estellés entre els alumnes de Batxillerat i Secundària.

Així mateix,  la federació d’entitats Escola Valenciana, hi dedica enguany les Trobades d’Escoles. Amb el lema La veu del teu poble, al·lusiu a un dels poemes més reconeguts, civils, d’Estellés, les trobades recorren amb les seves activitats bona part dels pobles i ciutats del país, des d’aquest mes d’abril fins a mitjan juny.

Per la seva banda l’ajuntament de Burjassot, com no podia ser de cap altra manera, ha volgut també sumar-s’hi al record del poeta.  Al febrer va estrenar l’obra de teatre Vicent Andrés Estellés, Mural del teu poble, una coproducció de l’ajuntament de la ciutat de l’Horta i l’Institut Municipal de Cultura i Joventut, interpretada per l’actor Antonio Valero. A l’abril ha presentat l’ambiciós projecte de la Ruta Estellés, un itinerari local bastit al voltant de 26 peces poètiques o narratives del poeta amb la intenció de fixar en la memòria el seu univers més primigeni. El 15 de juny tindrà lloc al Teatre Tívoli de Burjassot un concert de cantautors amb versions d’Estellés coorganitzat amb Escola Valenciana.

Ovidi Montllor i Estellés.

El tradicional acte d’entrega del Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés clourà l’any d’activitats a la ciutat natal de l’autor. En anteriors edicions han estat guardonats Rubén Luzón, Isabel García Canet, Ramon Guillem, Antoni Defez, Vicenç Llorca i Jordi Julià, tots amb una sòlida trajectòria com autors.

La societat civil com cada any també commemorarà la figura del poeta a través d’un seguit d’actes que tenen l’origen en una proposta de l’escriptor Josep Lozano, que el 14 de juliol de 2010 va convocar a la ciutadania a través d’un carta publicada a Infomigjorn (el butlletí informatiu digital sobre llengua catalana dirigit pel lingüista Eugeni S. Reig),  a instituir la Festa Estellés. Una festa a celebrar cada 4 de setembre, data de naixement del poeta, o bé dins d’aquella mateixa quinzena.

La idea és que tothom que vulgui pugui organitzar un sopar amb productes típics de la gastronomia valenciana i lectura de poemes a la manera en què tradicionalment celebren els escocesos cada 25 de gener el naixement del poeta Robert Burns (1759-1796), els coneguts com els Burns Supper. La celebració amb un caràcter totalment obert té la intenció, segons Lozano, de crear un nou recurs amb què cohesionar i defensar la llengua i la cultura dels valencians de manera festiva.

La primera de les festes va ser tot un èxit. Hi hagué sopars, actes diversos, recitals a vint-i-quatre ciutats del País Valencià a les que es van sumar Barcelona i Vic.

Hi participaren partits polítics, associacions i entitats culturals o, simplement, grups d’amics. Així mateix, tingueren una intervenció en molts casos decisiva escriptors i poetes com Lluís Roda, Vicent Nàcher, Antoni Martínez Revert, Isidre Crespo, Nuria Cadenes, Manel Rodríguez Castelló, Antoni Prats o Alfons Navarrete, entre d’altres. També cantautors com Miquel Pujadó, Feliu Ventura, Rafa Xambó, Pau Alabajos, Àlvar Carpi, Pep Botifarra o Xavi Sarrià.

Els internautes, fins a dos-cents blocaires, s’hi van sumar també penjant el 4 de setembre en els seus blogs  un poema en honor al “fill del forner que feia versos”.

L’any passat la III Festa Estellés ja es va celebrar a seixanta-set pobles i ciutats i va comptar amb seixant-nou actes. Sens dubte, un èxit notable lligat a una inequívoca voluntat de prevaldre.

Tot plegat, aquesta renovellada lectura viva, col·lectiva, del més gran dels poetes en català després d’Ausiàs March, segons Joan Fuster, deuria revifar l’interès avui més somort que mai per la construcció d’una cultura catalana capaç de deslligar-se de constriccions provincials i provincianes, de manies locals.