Vida d’un no culpable (semblança de la (in)gesta política de Francisco Camps)

*Article de Francesc Viadel, recordant la (in) gesta política de Francisco Camps.

Camps_niega_responder_coste_visita_Papa_escandalos_RTVVFrancisco Camps es crià entre cotons, al sí d’una família benestant amb aires d’artistocràcia provincial. Hom creu que pels temps grisos de la transacció, ignorant del destí que li esperava, es limità dòcilment a ser un xicot d’anar a missa deu vestit amb pantalons i camisa color toffee, mitjons blancs fins els genolls i sabates de xarol negres com un escarabat.  Potser va ser també un d’aquells infants sempre constipat, de berenar molt poc i de rampells a la panxa, escanyolit, amb la veu aflautada, a qui totes les noietes del veïnat es miraven de reüll, amb una desconfiança amarga. Un d’aquells nanos, diríem, que mai no baixava a jugar al carrer per estalviar-se batusses o bé per no pelar-s’hi els genolls i que, si de cas ho feia, procurava portar pantalons llargs i la pilota de casa.  Potser va ser  ‘papi’, el qual només parlava en “indígena-indigent” quan estava molt content o molt colèric, qui li va inculcar un amor profundíssim per aquella “rechió” espanyola que s’estenia més enllà del Camí de Trànsits i amb aquest amor, també,  un cristià menyspreu pels pobres només comparable a aquell que es té a les cases bones, a la temuda veritat nua. Com sigui, des de ben menudet, respirà valenciania per tots els porus de la pell. Una valenciania fervorosa de rotllets d’anís, primaverals paelletes de conill i pollastre sota l’ombra d’un gesmiler, Mestalla, bous, Plaça Redona i ofrena fallera a una Geperudeta avui atònita, meravellada per la cohort de devotíssims pecadors que la imploren. El patriotisme valenciano és així, tot fet de llums, olors i sorolls, breu i intens com la deflagració d’un tro de bac.

De més gran, Camps, s’anà a la ‘mili’ a servir a Espanya la gran i a fer-se un home i encara, una mica més tard, ingressà a la Universitat, on va estudiar dret entre falangistes brutals i alguns grenyuts de poble, tots més rojos i catalanistes que un titot. A uns els hi temia per la claredat d’idees, als altres els avorria per enemics i forasters. Fou per aquells anys quan va sentir la temptació per la política. I vés per on s’hi fixà, com no podia ser de cap altra manera, amb les rectes esquadres de don Manuel i Rita Barberà, els aconstitucionals, una mena de falangistes assuavits i malhumorats de besamans, de fartons i orxata en Santa Caterina les tardes de diumenge. I en això, Barberà, matrona sense fills, se’l va afillar igual que una masovera solitària fa seu el cadellet d’un gos ferotge sense amo. I un dia arribà el naufragi de l’esquerreta local amb els seus funcionaris de vestits color verd cogombre i la seva colla d’escriptors sense lectors i sindicalistes sense treballadors, el final de l’esquerreta alegre que feia somriure a Joan Fuster. Arribà, doncs, amb aquella derrota la reedició de la victòria dels d’ahir i llavors Camps, ajupit sota les faldes de Rita, pujà com l’escuma i li començaren a caure càrrecs, privilegis, els llocs més preeminents en les processons sense que hagués pegat brot en tota la seva correcta existència.

El cas és que un dia el verí del poder li va entrar per les ungles dels dits dels peus i lentament li va anar pujant al cap com mercuri excitat dins d’un termòmetre, i injectant-li els ulls i enterbolint-li l’ànima… I aquell verí, unit a la sort de les circumstàncies especials que es congriaven en el context d’un país malalt, va fer que es cregués un heroi hel·lènic, un gran estadista, i el mateix verí féu que busqués l’amanyac de corsaris de tebeo que miren l’hora en pesants rellotges impossibles de molts milers d’euros, s’alimenten de caviar de contraban i t’estimen un ou o dos. President d’un autonomia camí d’esdevenir aquell territori devastat a l’altra banda de la Illa Tortuga (Manolo Jardí dixit), es dugué a casa seva a Ratzinger pensant-se que era un Borja, asfaltà els carrers de València a major glòria d’un Eccleston que es passejà pel país com el propietari d’una plantació esclavista d’Atlanta, transformà TVV en un enorme ull nefand, viatjà a Califòrnia (‘el muy gilipollas’) cercant el Dorado del neoliberalisme…   I, finalment, cec i sord, envoltat de pinxos i llepaculs, dugué el seu poble a la ruïna mentre l’acompanyava un estol d’alegres bandes de música, clowns i contorsionistes. Un poble que, nodrit pel mateix verí que va engolir ell amb una ració d’enveja, l’ha volgut declarar no culpable de la desgràcia i la vergonya de tothom. Clamen ara els bojos al manicomi que guanya l’Espanya neta. El diari de la petita bourgeoise, canviant el paper de dimoni emplomallat pel d’exorcista, pica un enorme titular sobre les restes de l’orgia: Valencia, es más.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 respostes a Vida d’un no culpable (semblança de la (in)gesta política de Francisco Camps)

  1. Ai! Valencia, Valencia! La de la rosa fina?, la de la col rumbosa! Femella i gran femella! femella esmaperduda en la borda entel·lèquia un etern desficaci!…

  2. pau ha dit:

    bon francesc
    si nomes fos camps…………….el corrupte hauriem posta remei…pero ara som envoltats de males herbes naixents al palau de benicsrlo dels borja………….i l ambient irrespirable va fent caure eeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee com els coloms de ciutat els lluitadors insaciables de la patria rica llire desvetlada i tot aixo…..l unica solucio per ara es resistir i seure a la porta de casa per veure passar l enemic fins q defalleixi
    salut i vida

  3. pau esteve ha dit:

    camps el beat…despres d aquest article teu potser el faci sant el vatica i en vida.no es qualsevol cosa aixo no…………..en efecte …….en el i tu mas……………..valencia es mas……….sens dubte.
    aguanta molt la gent aci…………..no se on es el limit…………esper q prompte sonen els trabucs…………..la rebel.lio dels incauts………q facin avançar aquesta terra on sembla q les coses no canvien mai

  4. Retroenllaç: L’exfalangista Fernando Maria Giner, Batman i la mona de Darwin | Francesc Viadel Bloc

  5. pau esteve ha dit:

    Més que premonitori el teu article d anys passats…..hi ha persones que porten escrita a la cara i gestos tot el q son i el que faran i no has defraudat Frances Viadel….tens l extranya privilegiada sort de llegir en alguns rostres-en la part valenciana tots-la seva vida arrere..ara..i avant…..es un luxe compartir aquestes joies….si fossin quadres Sorolla es quedaba curt…Salut….i que continues endavant amb aquesdta tasca tan important de salvar els mots i denunciar els més obscurs personatges que malvenen el nostre país…la nostra forma de ser com a poble…la nostra idiosincràcia—-la nostra llibertat……. amb unes dosis de cinisme complicat de trovar arreu del món…………la mafia siciliana son aprenents de segona comparada amb la dels nostres acòlits cambalatxes……salut i via lliure

  6. Aquest ridícul personatge, ara en versió Camilo Sesto desfermat de la política amenaçant amb el retorn, n’és un bon exemple de l’escola de “polítics” capaços de parlar durant hores sense dir res de trellat. A l’estela d’aquell altre personatge de la infàmia més degradada, l’inefable Zaplana, inserits tots dos en l’espanyolisme més antivalencià (redundància), ofrenador de noves glòries a canvi de sucoses comissions. La història post-franquista d’un País Valencià arrasat pels assassins de Franco.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s