L´aportació positiva del valencianisme, una crònica de Sal·lus Herrero

*Resum de la crònica de Sal·lus Herrero publicada al diari Levante el 1 d’agost de la presentació del meu darrer llibre Valencianisme l’aportació positiva (Universitat de València) aquest juny al Centre Octubre de València. Les fotografies que il·lustren el text són de Jesús Prats.

Imatge de la presentació. Jesús Prats.

El divendres 8 de juny, d’enguany, s’aplegàrem a Centre de Cultura Octubre més d’un centenar de persones per assistir a la presentació del llibre de Francesc Viadel Valencianisme, l´aportació positiva. Cultura i política al País Valencià (1962-2012)(PUV) començà la taula redona, Gustau Muñoz dient que Viadel va iniciar la seua vessant assagistica i de recerca amb l’estudi del fenòmen socio-polític del blaverisme, No mos fareu catalans. Hª inacabada del blaverisme, per analitzar l’ús de la violència i el terror pels que volien dissoldre els valencianisme en el nacionalisme espanyol;  ara s’apropa a estudiar el valencianisme polític de manera constructiva, explícitament es remarca allò de l’aportació “positiva” (…)El valencianisme polític i cultural actual incorpora una massa social d’envergadura i ampla; ja no és el “llorentinisme” ni el valencianisme d’abans de la guerra civil, on això del “valencianisme” no és més que un passatemps cultural dels escriptors del diumenge; apresses les lliçons de la “Renaixença” (de les limitacions polítiques del temps de Teodor Llorente i de Constantí Llombart) i del temps de la II República, el valencianisme s’ha ficat de ple en la brega política: el valencianisme ha afilat la seua dimensió social i nacional, on és ineludible la lluita i el compromís de transformació social. (…).

Rafael Xambó (…) va dir que l’autor era del mateix poble que ell, Algemesí, que tenien una manera molt semblant d’estimar el País i, sovint, d'”odiar-lo”; es conegueren fa molt anys, pel “valencianisme” (…) Viadel (…) als seus llibres introdueix una vesant reflexiva sobre la cultura i el procés que s’inicia des de l’aportació germinal de Joan Fuster, Francesc Burguera, etc. I ho analitza des de les eines d’anàlisi més potents, des de l’àmbit acadèmic de la sociologia, fent-se servir de Pierre Bourdieu i d’altres; és el Viadel “sociòleg” amb una mirada crítica, amb els eines de comprensió social adients, amb l’esforç analític i l’honestedat intel·lectual per a mirar els fenòmens que ens concerneixen d’una mirada més desapegada i distant, com si estudiarem el Piamont o Portugal; a més a més, del distanciament necessari, fer-ho amb una estratègia “valorativa”, per tal d’esclarir el valor de determinats posicionaments en el procés de construcció del PV modern; inclús plantejant-se interrogants a la manera de Max Weber, posem per cas, què hagués passat si Fuster no escriu Nosaltres els valencians? (…)

Els valencians, en general, tenim tendència al masoquisme, al canibalisme, a la crítica destructiva i demolidora, a les analisis esbiaixades, a la poca autoestima, l’exageració en les declaracions d’amor il·limitat i teatralitzat per allò valencià (…) mentre es bandeja la llengua pròpia i es fa servilisme, tot plegat, són, sovint, uns símptomes que expressen la situació d’una certa “anomalia” i flacidessa en la defensa i reivindicació del país (…) eixa rivalitat a mort i canibalisme, no estan en la mirada de Francesc Viadel; la seua és una mirada afectuosa, de voluntat constructiva, d’ajudar a recuperar l’autoestima perduda (…) en mostrar-nos l’aportació positiva i fonamental del valencianisme modern. Viadel analitza els estudis pseudo-sociològics, que quan li llevem la ferralla dels conceptes teòrics no està molt lluny dels conceptes jocfloralescos del segle XIX, és a dir, la demagògia i el populisme del PP, una xerrameca fofa que fa un discurs de valencianisme cínic i fals, parlant de “poder valencià” mentre s´agenollen davant de Madrid i ofereixen noves glòries a Espanya. En canvi, Viadel analitza, els valencians que respongueren al repte i a les demandes de Fuster en Nosaltres els valencians, les análisis de Josep Vicent Marqués, Joan F. Mira, Alfons Cucó, Rafael Ninyoles, Aracil que feren l’aggiornamento que demanava Fuster; (…) l’aportació de Viadel va en la línea de recuperar l’impuls d’aquell esperit més crític, des de compromís més crític del que passa al nostre País (…).

Adolf Beltran inicià el seu torn fent una referència afectiva que és fa al film El quart poder, als torns de redacció compartida en l’ofici de periodista amb Viadel, anomenats “el torn de la llangosta”; i féu un contrast entre el llibre de Constantí Llombart Los fills de la morta-viva, on recull la biografia i la bibliografía que hi havia del valencians al segle XVIII i XIX que havien fet alguna cosa pel valencià o en valencià i el llibre de Viadel; en ambdós hi ha una llengua invisibilitzada socialment que cal visibilitzar; Llombart procura incorporar el progrés a l’esperit de la Renaixença (…), tot el seu treball és el balanç d’un moviment que ha aconseguit instaurar-se a la societat valenciana; en el cas de Viadel no només és la reivindicació de la llengua, sinó una cosa que va més enllà, entendre el paper del seu poble en el món; de fet el balanç que fa Viadel pel que fa a les idees centrals del valencianisme: un moviment plenament identificat amb la democràcia, la idea de progrés i de llibertat; un moviment d’ample espectre que no depén d’un partit polític, d’un intel·lectual, etc. sinò que en ser ample forma part de la vida polític, sindical, social, educativa, etc… i té capacitat d’impregnació en la societat valenciana; és un moviment que continua en l’oposició com en el franquisme (…). Altrament, el fracàs del valencianisme no només seria una derrota de l’esquerra, (…) serà un fracàs que afectarà a tot el País; des del periodisme s’apunten coses perquè a l’acadèmia es preocupe per la literatura d’aquest País, perquè s’analitze de manera solvent què li ha passat a la producció cultural, no només de la filologia i la llengua, sinó l’arquitectura, l’art, etc. perquè si es destrueix una ciutat o un poble s’estan canviant les condicions sociolingüístiques. Quina és l’aportació positiva del valencianisme?. (…) La dreta “valenciana” ha fet un contracte ideológico-identitari, en fer una versió moderna i cínica d’això del valencianisme. I tanmateix, com alternativa a eixe discurs cal un discurs identitari sense les trampes simbòliques; sense un discurs que no done cos i pensament a una visió de País plural, divers, (…), no hi ha possibilitat d’alternativa viable. El llibre de Viadel ens ho recorda.

L’autor del llibre va agrair a Gustau, a Rafa i a Adolf perquè són els inductors i els “culpables” d’haver-lo fet escriure el que ha escrit perquè s’ha servit de les seues aportacions intel·lectuals; (…) també els debats amb Juli Camarasa i tants altres. (…) i el que més l’ha fet posar-se a escriure el que ha escrit ha sigut la por a l´oblit (…). la base del valencianisme és molt bona; aquella “revolució tranquil·la”  (Toni Mollà) va donant fruits, però la complexitat de les crisis actuals ens pot fer augmentar les incerteses i abocar-nos al col·lapse absolut de la història. Què passarà amb una “recentralització política”? Què amb un rearmament del bloc conservador? (…) Estem en un moment clau perquè hi ha uns temors i un “pesimisme” a la societat que abans no hi havia (…); cal saber com fer estratègies per no perdre el tren sense perdre l’especificitat, com hem d’articular-nos amb Catalunya i les Illes en un context de globalització que ens pot ser adversa (o contribuir a projectar-nos amb més energies). Cal seguir lluitant per un País decent, viable, presentable des de l’enfortiment de la societat civil, des de la possibilitat de crear sinèrgies social al País Valencià perquè l'”opinió pública” visualitze un altre País distint, alternatiu, que pugna, que reclama, reivindica i té esperança de canvi, des del valencianisme.

Al debat Rosa Serrano, després d’elogiar el llibre (…) va dir que no entenia perquè al diccionari biogràfic que hi ha a l’annex, de 154 entrades, “només 9 eren dones”; “ho anote”, va respondre Viadel, potser m’ha mancat posar a Maria Fullana, Encarna Sant-Celoni [podríem afegir, Anna Lis, Roser Santaeulàlia, Elia Serrano, Neus Campillo, Dolores Garcia Cantús, Aitana Guia, Núria Cadenas]; jo mateix podria haver dit que no entenia perquè no es recollia a cap valencianista de la Vall d´Albaida, posem per cas, Antoni Ferrando, Joan Olivares, Vicent Simbor, Pep Albinyana, Francesc Mompó o Emili Casanova; vaig destacar que el de Viadel era “una injecció de moral”, tan necessària per avançar i anar més anllà, però vaig fer d’advocat del dimoni, fent servir l’informe sobre la situació d’extrema precarietat del valencià al carrer de les grans ciutats (informe de Francesc J.Hernàndez Dobón i Rafael Ninyoles Montllor)  i a les universitats valencianes publiques (informe de R. Xambó, R. Castelló, M. Segura), posem per cas, la plena erradicació del valencià a la Universitat d’Elx Miquel Hernàndez, a les classes i a les publicacions; l’escassetat de publicacions i de classes a la resta d´universitats tret de la PUV que arriba al 23% en valencià (…).

Per cloure,  permeteu-me una “broma”, quan escriga un altre llibre no deixaré de posar-li el mot “positiu” o “felicitat”, encara que siga en el subtítol, inclús en el cas que siga un assaig sobre el col·lapse planetari o les explosions atòmiques, perquè dóna un toc d'”optimisme” (i inclús d’eufòria) que s’encomana; tots eixírem  contents i reconfortats de la presentació d’un llibre que inspira tendresa, goig i felicitat, només pel títol i, evidentment, pel contingut; mai havia estat a la presentació d’un llibre que fera eixir a tots amb un somriure d’orella a orella i és que l’entusiasme de Viadel és contagiós… Alguns es preguntaven per què s´havia limitat al marc estrictament valencià i no havia anat més enllà a tot el domini lingüístic; són qüestions que queden obertes pendents de noves aportacions i reflexions.  És una lectura del valencianisme apassionant i joiosa,  que fa molt de goig, d’un fet que ha nodrit la consciència d´unes quantes generacions, ressegueix la trajectòria del valencianisme cultural i polític al llarg de mig segle, amb un annex sobre música, literatura (…) un llistat de grups de música en valencià i una bibliografia sobre valencianisme ben solvent i imprescindible que col·loca el País Valencià amb cara, boca, orelles, cap i ulls davant la resta del món; és un llibre que hauríem volgut escriure i que qualsevol valencià hauria de llegir-se.

D’esquerra a dreta, Adolf Beltran, Francesc Viadel, Gustau Muñoz i Rafa Xambó. Jesús Prats.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, l'aportació positiva, No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme., Periodisme, Política, Valencianisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L´aportació positiva del valencianisme, una crònica de Sal·lus Herrero

  1. pau esteve ha dit:

    bon francesc
    es un article el de sal.lus interessantissim tan per la forma com el fons ,una altra aportacio positiva en tots els sentits,des de la desmembrança q fa de com,quan i pq del llibre i de la seva necessitat en aquestos temps de claudicacions i estafes.pots sentir te afalagat sense cap dubte pq el sal.lus es sobretot una persona q escriu des del cor i sense concesions a tercers.un home integre.tal vegada un poc soterrani com bausset pero dels q fan pais alla on veuen qualsevol escletxa per cobrir.des de la sinceritat,la veritat i l estima per la nostra terra lliure…lluminosa i alta.
    salut i terra i ganes d escoltar la teva veu,la teva presencia————-endavant i sempre un enyor o record
    teu q no m abandona malgrat la distancia
    pau esteve.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s