Alabajos: mots contra l’horror.

*Article de Francesc Viadel publicat a Serra d’Or número 628, d’abril de 2012, corresponent a la sèrie Un país de perfil.

La darrera vegada que vaig escoltar Pau Alabajos fou sota el sostre de rajols vermells de l’Arc del Triomf  de Barcelona. Cantava per a unes dues-centes persones contra el racisme, justament en aquella ciutat d’Europa que encara no coneix com la de València les desfilades de goril·les neonazis de gimnàs, però que discretament enllesteix l’exportació d’un populisme d’extrema dreta amb accent propi que ja és tot un èxit a les entranyes del país.

Alabajos pertany a una generació que es mou per un món que s’ha encongit sense baixar del metro, des de Burjassot fins a Oslo, d’una generació injectada a la gran teranyina, quasi políglota, tatuada amb esprais de colors a les parets dels suburbis, però, que, ves per on, li ha tocat viure amb les mateixes putades i amb la mateixa impotència amb què hem viscut fins ara els de la meva. Com nosaltres, en la meitat si fa no fa del trajecte de la vida, va rodant atrapat en un malson on els no culpables són aclamats pel poble mateix que han dessagnat, en l’horror d’una crisi ferotge que devora l’ànima d’occident. Ell ja ho sap, tot això. Des de la nit berlinesa o bé als carrers de la València antiga, fa el relat precís d’allò que veu, entona el seu cant solemne i iracund. Una veu que brolla en els erms d’una societat trastornada.  Ens rescabalaran els mots?, els seus mots?, ¿els dels poetes tots?,  un sol mot?. Utòpics, idealistes, ingenus… diu que són, que som, en una de les seves cançons d’un disc que ha volgut batejar amb uns versos d’Estellés, l’Estellés civil i cairut com un rector de poble que glosava Allende i maleïa els trens de la llarga nit del franquisme. I, encara, assegura que també són, som, tossuts i inexperts, i amb esperança. No ho sé. Vull dir, sí, i tant!, segur que sí que som tot això i molt més que no pas un ramat trist i dòcil d’ovelles en l’escorxador que també és la història. Hi tindrem, Pau, prous mots contra l’horror?.

 

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Música en català. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Alabajos: mots contra l’horror.

  1. pau esteve ha dit:

    francesc
    sent com cau tot el sostre del cel sobre el meu cap
    potser alabajos duu encara l espelma de la revolucio q hen d inventar
    jo avui nomes hi veig espectres q ens corden com a vedells a l extermini
    la rebel lio es l unica causa que ens perteny i avui cada vegada mes el preu es mes alt
    el nostre solstici es cremar ………………silencis
    aixo o arreplegar tires q naixen de les sobres dels amos
    ……………..lluita o mort

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s