*Article de David Miró al diari ARA de 28 de març de 2012 sobre el meu darrer llibre Valencianisme, l’aportació positiva. Cultura i política (1962-2012). (Universitat de València).
No tot han estat fracassos en la història del valencianisme
Cal valorar “malgrat el relatiu fracàs del valencianisme polític, malgrat l’aïllament i persecució que ha patit, que el valencianisme haja estat un factor poderosament mobilitzador, generador de tendències culturals, capaç d’influir en el model educatiu, en la percepció social sobre l’ús del propi idioma, en els plantejaments sobre el país de partits, sindicats i entitats civils alhora que bastia unes institucions, uns col·lectius, una important subcultura capaç de funcionar amb una certa autosuficiència la qual encara no ha estat convenientment radiografiada”, explica un autor que, insistint en aquestes apel·lacions a la falta d’estudis i monografies, recopila amb força deteniment la forta empremta del moviment en els diferents àmbits de la vida valenciana.
La irrupció de Compromís com a tercera força en discòrdia, la nova edat d’or de la música en valencià, l’èxit d’un moviment com Escola Valenciana… Tots aquests elements fa desfilar Viadel amb voluntat notarial en un exercici que clou amb un extens diccionari biogràfic dels principals noms del valencianisme (polítics, escriptors i músics) que converteixen un llibre en principi dirigit a un públic minoritari en una obra de necessària per tenir una idea més aproximada del País Valencià actual.
francescviadel
