Valencianisme, l’aportació positiva, nou títol Francesc Viadel

*Article de David Miró al diari ARA de 28 de març de 2012 sobre el meu darrer llibre Valencianisme, l’aportació positiva. Cultura i política (1962-2012). (Universitat de València).

No tot han estat fracassos en la història del valencianisme

El valencianisme, sobretot en el seu vessant polític, ha viscut torturat per un sentiment de fracàs arran els successius intents fallits d’assolir l’entrada a les Corts en solitari (com a Unitat del Poble Valencià, primer, i com a Bloc Nacionalista, després). La literatura autocrítica és abundosa, fins i tot reiterativa, i obsessionada amb una idea: matar el pare de la cosa , Joan Fuster. Sense defugir aquest sentit autocrític (perquè és obvi que s’han fet coses malament), Francesc Viadel (Algemesí, 1968) es proposa a Valencianisme, l’aportació positiva (Universitat de València) considerar tots els avenços que ha produït aquesta revolució tranquil·la que, a desgrat de l’hegemonia conservadora, han rentat la cara a un País Valencià que de tant en tant és capaç d’alguna primavera inesperada o altra.

Cal valorar “malgrat el relatiu fracàs del valencianisme polític, malgrat l’aïllament i persecució que ha patit, que el valencianisme haja estat un factor poderosament mobilitzador, generador de tendències culturals, capaç d’influir en el model educatiu, en la percepció social sobre l’ús del propi idioma, en els plantejaments sobre el país de partits, sindicats i entitats civils alhora que bastia unes institucions, uns col·lectius, una important subcultura capaç de funcionar amb una certa autosuficiència la qual encara no ha estat convenientment radiografiada”, explica un autor que, insistint en aquestes apel·lacions a la falta d’estudis i monografies, recopila amb força deteniment la forta empremta del moviment en els diferents àmbits de la vida valenciana.

La irrupció de Compromís com a tercera força en discòrdia, la nova edat d’or de la música en valencià, l’èxit d’un moviment com Escola Valenciana… Tots aquests elements fa desfilar Viadel amb voluntat notarial en un exercici que clou amb un extens diccionari biogràfic dels principals noms del valencianisme  (polítics, escriptors i músics) que converteixen un llibre en principi dirigit a un públic minoritari en una obra de necessària per tenir una idea més aproximada del País Valencià actual.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, l'aportació positiva, Política, Valencianisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s