Xavier Vinader

Article de Francesc Viadel publicat al número 55 de la revista Caràcters editada per al Universitat de València.

Abans que ensopegués amb Xavier Vinader els únics gàngsters que jo coneixia habitaven tots a les historietes gràfiques de Marvel, presoners de la seua pròpia condició, amargament empaitats per
tristíssims i accidentals superherois. Al seu despatx, atrinxerat darrere d’unes quantes piles de llibres, em va desvetllar, conversa darrera conversa, la cara fosca de Barcelona i em va ensenyar també que des de les clavegueres de la ciutat ens podíem connectar fàcilment a la que travessa tot el planeta de nord a sud i d’est a oest, tan fosca com la gola d’un drac xinés. El periodista em va obrir els sentits al món dels secrets, les conspiracions, les històries d’espies i els episodis sense esclarir del passat, a distingir una filtració d’una investigació  i, alhora, em va despertar també l’apetit per les cultures, per la bona música i els millors llibres, el gust per un ofici. Vinader sempre t’enviava a una missió posant aquella cara de murri, sovint a primeres hores del matí mentre preníem un te amarg acompanyat d’unes suculentes torrades de mantega amb sangonosa melmelada de maduixa. Perquè cada reportatge, el de la màfia russa a la Costa Brava, el de la història d’una fotografia grogosa, el de les trames de l’extrema dreta a Barcelona…, era això: una apassionant missió la qual portava aparellada, a més d’una bona dosi d’adrenalina, un cabàs de coneixements i experiències vitals. De vegades encara ens trobem i, enjogassats, obrim la caixa forta dels misteris, ens posem la carassa i els guants, i remenem una bona estona en el seu interior.

Aquests dies repasse l’estudi editat per Jaume Busqué i Barceló, Xavier Vinader i Sànchez. Periodisme i compromís  (Afers-Centre d’Estudis Històrics Internacionals). Es tracta d’una biografia professional del sabadellenc enriquida amb algunes de les seues millors peces periodístiques publicades en Tele/Exprés, Mundo, Arreu, Por Favor, Primera Plana o Interviú. El reporter és incisiu, implacable i molt sovint fa ús d’una ironia altament tòxica per a segons quines sensibilitats. Metòdic i d’una curiositat insadollable, durant molt temps, va penetrar amb el pols i l’habilitat d’un cirurgià, les entranyes d’un país mort en vida, asfixiat sota la bota franquista, on encara s’executava amb el garrot vil i on la dialèctica joseantoniana pixava sulfur en qualsevol cantonada on florira un bri de llibertat. La seua destresa com a forense de la realitat li va valdre la persecució i l’exili. Ja no es fa periodisme com aquell. S’ha acabat la broma. Ens volen fer creure que el sistema s’ha autoreparat igual que passa amb els ordinadors domèstics gràcies a aquells misteriosos programes informàtics que no sabem qui mana.  És el que hi ha, i això malgrat les entremaliadures d’Assange i de la insistència d’algun franctirador.  Sospite que Vinader, avui molt més tranquil, ocupat la major part del temps en l’ensinistrament professional dels seus alumnes de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna, entotsolat, deu riure-se’n de tot plegat, per dessota el nas, sense fer soroll, contenint la respiració…

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Periodisme. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Xavier Vinader

  1. Jaume Busqué i Barceló ha dit:

    Benvolgut Francesc Viadel,
    Celebro el teu article dedicat a en XAVIER VINADER. Jo comparteixo amb tu la immensa sort i he tingut la gran fortuna de tenir en Xavi a prop i de saber que em té entre els seus amics. He tingut la sort i la fortuna de dedicar uns anys a escriure una biografia de la seva vida amb retalls de la seva obra. Al seu costat he après periodisme, m’ha ensenyat a filar prim, a investigar sota les catifes i les pedres… treballar amb ell és més productiu que fer un master.

    L’enhorabona.

    Jaume Busqué i Barceló

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s