La islamització de Catalunya

Article de Francesc Viadel publicat al número 54 de la revista Caràcters, publicada per la Universitat de València,  corresponent a gener 2011.

Intereconomia televisió ha declarat unilateralment l’existència d’un procés d’islamització en Catalunya. Ben prompte a l’escola no s’escoltarà cap altra cosa que l’àrab i l’escudella i la carn d’olla cediran al cuscús el privilegi de presidir les taules catalanes. Per demostrar aquesta metamorfosi col·lectiva s’emeten presumptes reportatges d’investigació en els que es veuen mesquites de gom a gom i on fins i tot un personatge rellevant de la vida pública catalana, com la periodista Pilar Rahola, gosa advertir del perill del fenomen mentre culpa a l’esquerra del país i a la seua visió naïf de la realitat. L’anunci d’una amenaça com aquesta s’aprofita també per a exaltar la figura del líder de Plataforma per Catalunya, Josep Anglada, i per a què el segovià Enrique de Diego, puga difondre l’existència del seu llibre Chueca no està en Teheran amb el mateix èxit amb que va divulgar els perills del valencianisme des d’un diari-pamflet amb seu a Elx pagat per Zaplana.

La islamització, bramen des d’aquesta plataforma neofranquista, és la torna al multiculturalisme propugnat pel socialisme espanyol i l’efecte pervers d’un tripartit català que en el seu moment afavorí –no sabem a través de quins mecanismes- la immigració islàmica amb la intenció perversa d’evitar una d’origen llatinoamericà que hauria infectat Catalunya amb el seu espanyol.

No cal dir que el verí, amb l’ombra dels atemptats de l’estació d’Atocha i la magnificació de l’integrisme religiós d’un sector de l’islam, pot produir un efecte letal en amples capes de la població avui atemorides per la crisi, desorientades, amb escassa informació, captives d’una desagradable sensació d’ofec causada pels efectes més visibles de la globalització. Així les coses no ens hauria de sorprendre, doncs, que Anglada, fins despús-ahir una caricatura postrègim del falangisme més tronat, s’haja quedat a les portes del Parlament de Catalunya en les darreres eleccions autonòmiques després del seu  pas per la política local. El cas és que als islamòfobs com De Diego o Anglada de tots els fanatismes religiosos del planeta l’únic que sembla irritar-los de moment és aquell que s’abilla amb burca o nicab, de la mateixa manera que l’únic nacionalisme opressor que són incapaços de veure és el que ells mateixos practiquen furiosament, devotament.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Periodisme, Política, Televisió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s