Festa d’Estellés… encara

La nit del passat dia 10 de setembre un grapat d’amics tinguérem la sort de gaudir de la poesia d’Estellés al local que l’Espai pel País Valencià manté obert al barri de Gràcia de Barcelona.

De tots els poemes que es varen llegir durant la vetllada, em va cridar l’atenció un dels que va escollir  Feliu Ventura i que he volgut compartir, ara i ací, amb tots vosaltres:

Quaranta anys de cul i d’ignomínia;

quaranta anys de cabotada indigna;

quaranta anys amb faixí i amb medalles;

quaranta anys de les penes de mort,

quaranta anys mamant de la mamella

—municipal, municipal i espessa;

quaranta anys de detencions i mut;

quaranta anys de decrets de tenebres;

quaranta anys amb els «vinos de honor»;

quaranta anys de l’índex de la vida;

quaranta anys d’emigració i folklore;

quaranta anys de fam i vexació;

quaranta anys de ciri i secretaris,

de cul llepat i sintaxi nefasta:

—quaranta anys de sang continuada;

quaranta anys no es borren en un dia

i cal lluitar, i lluitar cada hora,

cada moment de la nostra existència,

i fer sentir l’afany ocult dels ous,

i no dormir, companys, i no jugar

el joc malvat i funest del sambori,

tot ple de punts i comes de les lleis.

Jo us ho dic amb el cor a la mà;

som poble, i hem de retornar al poble.

Que la prudència no ens faça traïdors!

El que ha passat, ha passat per a sempre,

i hem d’oblidar i pensar el demà.

Hem de vetlar el sagrament del poble,

pels nostres fills, i els fills dels nostres fills,

i pels veïns, les parelles que passen

amb un clavell encès entre les dents.

Hem de lluitar, hem de manar: manem!

Hem d’agafar la paella pel mànec

amb brusca mà, amb decidida mà.

I mirarem créixer els nostres pobles,

rics de futur, treballant i cantant,

així com creix el ventre novençà.

Manar no es vestir un uniforme de regidor

i dir a tot que sí.

i presidir te deums i processons.

Manar serà patir amb qui pateix

i legislar manaments d’alegria

per a tothom, i plantar les collites.

En una mà, en una mà del poble,

un dematí ha florit una rosa,

amb un martell i una falç d’alegria!