Pensar en global i actuar en local

Article de Vicent Soler publicat al diari Levante el 26 de maig de 2006 on es fa referència a la primera edició de No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme de Francesc Viadel.

Explicàvem a Rancagua, a uns 100 quilòmetres al sud de Santiago de Xile, l’enfocament local del desenvolupament. Ho fèiem de la mà de la Universitat Internacional de Gandia i de l´Institut Interuniversitari Valencià de Desenvolupament Local. Ho fèiem a gent que comença a entendre que la globalització necessita de respostes concretes locals fins i tot en estats centralistes com el seu.
Amb altres coordenades històriques i geoestratègiques, era una reflexió que sumava allò pulcrament explicat per Josep Maria Jordan en el seu llibre, Entre global i local passant per Europa i la Mediterrània (PUV, València, 2006) i allò rigorosament desentranyat per Joan Romero en el seu, Espanya inacabada (PUV, València, 2006). És veritat que els Estats-nació xilè i espanyol responen a circumstàncies constitutives diferents però el cas és que tots dos havien acabat sent molt centralistes i que, a diferència d’aquell, l’espanyol ha anat alliberant-se d’aquesta cotilla institucional.
És a dir, explicàvem que el gran èxit econòmic i social de l’Espanya actual en un món globalitzat no pot separar-se de l’hàbil procés de desconcentració de competències: cap a Brussel·les en matèries que necessiten economies d’escala i cap als poders locals i autonòmics en tot allò que fa referència a la gestió de l’Estat del benestar i a les matèries que necessiten de les economies de l’heterogeneïtat o l’especialització. Tot i que l’Administració Central s’haja reservat oportunament el control de les polítiques d’igualtat d’oportunitats.
Com tampoc pot separar-se aquest èxit de les noves perspectives d’organització territorial que van valorant creixentment les economies urbanes en xarxa sobre les radials i jerarquitzades que tenien a Madrid com a únic punt de referència. Dit d’una altra manera, que el protagonisme de València, Barcelona, Bilbao, Saragossa, Vigo o Sevilla no fa mal a ningú sinó que, més aviat, afavoreix el conjunt perquè propicia majors sinergies en el bon govern, en la governança.
Perquè, tot plegat vol dir apostar per aprofitar el capital social local –l’atmosfera que propicia les actituds emprenedores però també les cooperatives- que és un factor decisiu per a entendre la geografia del dinamisme econòmic i social. La qual cosa, en el cas valencià, passa per superar l’abisme social que es va obrir a principis de la transició -això no ho explicàrem a Xile, és clar-, tan ben detallat en el llibre de Francesc Viadel, No mos fareu catalans (L´Esfera dels llibres, 2006).
En tot cas, la conveniència d’un enfocament local del desenvolupament requereix -així ho plantejàrem a Rancagua- de tres principis complementaris per a que siga reeixit: el de subsidiarietat o proximitat (acostar el poder als problemes del ciutadà en la mida que es puga: la reforma estatutària va en aquesta via), el de col·laboració interterinstitucional (en vertical i amb els veïns: no es pot viure enemistat amb tots, com passa ara) i el de cohesió territorial (tot superant el dilema entre afavorir als més dinàmics o redistribuir la renda entre territoris mitjançant la cooperació entre aquests, tal i com vol el Tercer Informe de Cohesió elaborat per la Comissió Europea). En suma, pensar en global i actuar en local.

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme., Política. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s