Roldán, la seua veritat

Article de Francesc Viadel publicat la revista Saó, número 334 de gener de 2009.

De tard en tard, encara ens revisiten vells fantasmes dels primers i convulsos temps de la democràcia, xoriços il·lustres  que penen en la garjola els seus desgavells. No fan molt bona cara i tampoc no tenen gaires coses que explicar per tal com s’han passat els darrers anys venent els seus llefiscosos secrets a gossets i gatets del tinglado mediàtic. Això no obstant, tenen l’estranya virtut d’alimentar una certa morbositat entre grans sectors de la població, entre els desenganyats amb el canvi promés pel socialisme estepari –sí, estepari- i els nostàlgics de l’aparent ordre que regnava amb el jou i les fletxes, entre els treballadors de mort treballadora i els petits empresaris ofegats per tanta crisi, entre els militants enfervorits i crèduls de no importa quin partit, entre algunes mestresses de casa, entre allò que diríem la gent d’a peu. No és el mateix, clar, que adelitar-se amb els secrets amatoris de Bàrbara Rey o l’ex de Jesulín, que veure, fins a atipar-se’n, com un conegut cantant toca el cul a una qualsevol model a la porta d’un MacDonals del centre de la Villa y Corte, però la cosa té el seu què. Fa passar l’estona i ajuda a cremar malallet evitant de passada el naixement espontani de grups terroristes i associacions antisistema. Cadascú gaudeix del moment amb una intensitat i intenció diferent, però, en qualsevol cas, la gràcia rau en que el personal té l’oportunitat d’escodrinyar les interioritats d’uns tipus que en un temps no molt llunyà varen tenir una vida inescrutable, fins i tot el poder de decidir una miqueta sobre les seues rutines, el diner i la glòria. D’altra banda, comproven com l’estafa de la que foren objecte en tant que confiats ciutadans de pagar i callar no ha quedat impune, que aquests malfactors d’ahir avui dormen encara entre reixes i ploren amargament, bo i a canvi de molts duros, als platós de televisió.

No fa massa varen poder veure passejar-se pels telenotícies amb motiu de no sé quina redempció de pena o aniversari a un Mario Conde amb la pell color cendra, acartronada, de mirada fugissera. Aquell xicot tímid amb l’aspecte potser de príncep portugués a qui tothom li volia besar febrilment la seua mà llarga de pianista ja no era jove, ni tampoc lluminós. Semblava una ombra dins d’un vestit de marca. Conde quasi ja no servava res d’aquell món de gratacels de vidre i restaurants de luxe, d’inauguracions de col·leccions d’art i recepcions cortesanes. Més aviat, semblava un digníssim advocat d’una capital de províncies amb mals de cap conjugals i un grapat de deutes, ansiós d’arribar a casa i calçar-se les pantumfles. Amb aquesta fila l’exbanquer, cert, ens va arribar a sorprendré una mica i tot. La campanada, però, la va donar l’exdirector general de la Guàrdia Civil amb la seua aparició a Tele 5. L’entrevista fou anunciada durant dies a bombo i plateret amb el títol Roldàn, su verdad i la conduí Maria Teresa Campos, fet que demostra que d’aquell afer sainetesc que posà en rídicul a l’Estat a penes resta el que podríem qualificar d’un interés domèstic.  La realitat és que la seua veritat en sentit estricte, les seues aventures, a penes tenien interès. Deu anys després o més, a qui coi li importa què s’ha fet dels 1800 milions de pessetes que es va tirar a la butxaca? o si l’espia Paesa està colgat en un camp de cebes o inflant-se de mojitos en Santo Domingo?. Si la pasta dels fons reservats la pagava menganito i si això ho sabia fulanito?.  Fet i fet, Roldán és important en la mesura en que representa tota una tipologia ibèrica de personatge. Ell mateix, posant aquella mirada de babau de poble de pocs amics, ho va assenyalar al dir que el poder corromp i molt, i que Espanya va plena de tipus com ell dels que potser encara hauríem de compadir-nos i tot atesa la seua feblesa.

Roldàn no és més ni menys malparit, espavilat, carota o immoral que centenars d’alcaldes i regidors del país, que centenars de càrrecs de confiança d’aquesta administració o d’aquella altra. Els partits i les seues mecàniques internes d’organització beneficien la proliferació d’aquests individus. Si fa no fa són les mateixes tàctiques que empren col·legis professionals, universitats o associacions de veïns. Tot plegat, aquesta és la conseqüència i els efectes continuats en el temps de la misèria moral i la ignorància sobre una societat. És veritat que corromp i enganya el polític, però també que ho fa el metge i el farmacèutic, l’auxiliar de banca i el transportista, la monja i el Conseller…  La cosa bé de llarg, com a molt poc, des del dia que les forces de la reacció i la desesperació dels més desvalguts possibilitaren que un imbècil obscurantista com Ferran VII arribarà a rei. Des de llavors, i a falta potser de llibres i guillotina, de veritables ciutadans, que els ajuntaments i els hospitals, i els col·legis, van plens d’imbècils obscurantistes, ignorants, mediocres i ambiciosos capaços de vendre les seues mares pel poder o per diners, o per totes dues coses.

Per Tele5 també ha passat Julián Muñoz, aquell cambrer que es xuclà Marbella com un ou i se’n dugué al llit, aclamat per afeccionats al toro i a la copla, a tota una senyora Pantoja. Entre Roldàn i Muñoz, pràcticament no trobaríem cap ni una diferència, ni entre el Torete i més d’un alt càrrec d’empresa o dirigent polític. El fons és el mateix. Quanta raó té Roldàn.

 

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Política, Televisió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s