Notícia de l’Alguer

L’editorial valenciana Denes ha publicat Sardocatalana. Llengua, literatura i cultura catalanes a Sardenya, de l’investigador August Bover i Font. L’aparició d’una obra d’aquestes característiques sota el  segell de Francesc Ferrer no és de cap manera casual. Al capdavall Denes té una llarga llista de títols tallats pel mateix patró: l’interès per la cultura catalana des del vessant sociolingüístic, històric o antropològic; el rigor intel·lectual i l’aprofundiment temàtic.  Les obres d’autors com Brauli Montoya (Alacant: la llengua interrompuda, 1996), Ernest Querol, (Els valencians i el valencià,usos i representacions socials, 2000 ) Santi Cortés (Ensenyament i resistència i cultural. Lo Rat Penat 1949-1975, 2006), Agustí Colomer (Temps d’Acció. Acció nacionalista Valenciana 1933-1936, 2007), Josep Solves (El pensament nacionalista valencià, 2003), Rafa Roca (L’alba d’un poble, 2000) o Antoni López (Trama i ordit. Sobre l’aportació de la fe a la literatura valenciana contemporània, 2007) entre molts altres, ennobleixen des de 1987 el catàleg de la casa, d’altra banda molt sensible també als camps d’estudi de la pedagogia, a la bona i millor literatura infantil o a la poesia posada a l’abast dels lectors mitjançant una col·lecció important en què s’apleguen autors com Vicent Andrés Estellés, Josep Maria Llompart, Max Aub, Luis Rosales, Gabriel Celaya, Marc Granell, Joan Navarro, Maria Josep Escrivà, Joan Valls, Isidre Martínez Marzo, Antoni Ferrer, Vicent Berenguer o Josep Bonet.

Així, en un moment en què una bona part de les editorials del llibre en català opten per una estricta regionalització temàtica presumptivament comprovada pel mercat i prioritzen el fast food llibresc alhora que s’allunyen a dretcient del que tal volta consideren erudició poc rentable, Ferrer arrisca i aposta pel bon llibre simplement, escapolint modes i pressions mercantils. Val a dir que sense editors i projectes com aquest, sense l’esforç també d’universitats i institucions de tota mena, és gairebé segur que la descapitalització cultural del món català, i molt especialment el perifèric, no tindria aturador possible.

Els cas és que amb aquesta novetat  Denes l’ha encertada una vegada més.  L’autor, August Bover, és un gran coneixedor del rastre històric i cultural dels catalans a l’illa de Sardenya. Doctor en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, ha estat investigador a les universitats de Saskatchewan (Canadà) i de Berkeley, als Estats Units, a més de professor visitant a les Universitats de Càller (Sardenya) i Perpinyà. Actualment ensenya literatura moderna a la Universitat de Barcelona. Bover és, a més a més, vocal de l’Associazione Italiana di Studi Catalani, de la North American Catalan Society i presideix la Societat Catalana de Llengua i Literatura. Així mateix codirigeix la Catalan Review, formà part del consell de redacció de la Revista de l’Alguer i n’és membre encara d’Hispanica Polonorum i d’Estudios Catalanes. Autor de nombrosos llibres i articles sobre literatura catalana moderna, llengua i literatures catalanes a la gran illa italiana, es també conegut com a poeta. La seua trajectòria, per tant, avala sobradament Sardocatalana, un recull d’articles escrits a partir d’una sòlida base documental i, ben sovint, també, punyents, animats per un sentit de compromís amb la llengua i la cultura catalana. Treballs, a més, que obeïen a una necessitat. Tal i com assenyala el catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Sàsser, Francesco Manconi, “els ‘retrobaments’ celebrats entre el segle XIX i el XX en l’àmbit de grups socials restringits eren episodis de curta alenada cultural”  que varen quedar confinades “a una dimensió més aviat sentimental i impressionista del passat comú”. Calia doncs una “explicació sobre els tenaços lligams culturals, institucionals, jurídics i civils entre la mare pàtria i l’illa mediterrània també després de les ruptures del segle XV”, el fenomen lingüístic de l’Alguer, la persistència malgrat totes les dificultats del lligam entre Catalunya i Sardenya.

Sardocatalana es divideix en dues parts ben diferenciades. Una primera dedicada a Sardenya en la que s’aborda la toponimia sarda en les cròniques de Ramón Muntaner i Pere III; la literatura catalana d’abans de la conquesta; l’evolució dels Goigs catalans als Goigs sards; i l’estudi de dos Goigs sardocatalans dedicats a Sant Baldiri de Càller i a la Verge del Roser. A la segona part, l’investigador ens endinsa de ple en el coneixement de la ciutat de l’Alguer i no només des d’una perspectiva històrica o de la història de la llengua. Així Bover fa una aproximació molt clarificadora, sovint des d’una actitut compromesa, a l’actualitat sociolingüística de la ciutat, dedica unes pàgines interessants a la figura del poeta Rafael Caria –d’altra banda tant vinculat al País Valencià a través de la figura de la desapareguda compositora Matilde Salvador-  o a la Revista de l’Alguer, altaveu de les inquietuds culturals catalanes a la ciutat.

Darrere d’aquests darrers escrits plana la preocupació per la difícil situació de la llengua i la cultura, però, afegiria que  no només en el context isolat de la ciutat de l’Alguer sinó al conjunt dels Països Catalans. En aquest sentit les incisives observacions de Bover sobre la minorització lingüística –d’acord ben sovint amb l’agut sociòleg valencià Lluís Vicent Aracil-, les actituds dels parlants o el posicionament de les administracions són d’una gran utilitat per orientar-se en l’àmbit conflictiu del català en la perifèria. Si es vol, aquesta és una perspectiva inquietant i des de la qual, a més, i amb totes les precaucions que es vulga, el català a València o Perpinyà pot arribar a apercebre’s objectivament tant amenaçat i exòtic com a l’Alguer. El lector no hi perdrà res per fer aquesta lectura més inspirada. Per anar una miqueta més enllà, com de fet ens convida a fer Bover. Val a dir que només per la bibliografia aplegada ja paga la pena obrir aquest llibre.

Ressenya del llibre Sardocatalana. Llengua i cultura catalanes a Sardenya d’Agust Bover i Font. (Editorial Denes. Paiporta, València 2007) per Francesc Viadel, publicada a Serra d’or, número 586, octubre de 2008.

 

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura, Literatura. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s