“Si Agustina de Aragón levantase la cabeza”

M’enganxe causalment a un especial informatiu de l’emissió en digital d’Intereconomia TV, titulat Cuando Cataluña quiso ser España. El programa obri amb un documental sobre les heroïcitats patriòtiques dels catalans durant la Guerra del Francès, ara fa dos-cent anys en què es vol assenyalar, també, l’actual desafecció institucional dels ajuntaments catalans a l’efemèride. Des del tamboriner del Bruc, passant pel pare Gallifa, o els resistents del setge de Girona, tots els herois aixecats en armes contra Napoleó desfilen per a vergonya dels batles pressumptament desafectes a Espanya. La narradora sembla mostrar-se indignada amb les manipulacions dels perversos nacionalistes a fi d’amagar la incontrovertible espanyolitat dels catalans, demostrada ferrenyament en hores tan amargues com les que es visqueren amb la invasió gavatxa. La Generalitat menteix per omissió sobre aquell període sangonós de la història en evitar que els llibres de text de les escoles expliquen la veritat i tota la veritat sobre el passat… Tant és així que els estudiants desconeixen a hores d’ara que Agustina d’Aragó fou catalana -ja veus tu quin descobriment- o que els catalans es negaren a formar part de l’imperi gal, i això que el emperador de tots els francessos els oferia un estatus polític especial en què fins i tot se li reconeixia al català una oficialitat que amb Espanya mai no haurien arribat ni ha somiar -quasi no s’ha escrit sobre aquesta qüestió!-. 

Acabat l’emotiu documental s’inicia un tranquil col·loqui entre el professor Carlos Gregorio, el periodista i advocat Javier Nart, i el veterà historiador Rafael Avella.  Tots tres em semblen persones d’una gran educació i amb una vastíssima cultura. Res a veure amb una qualsevol exalumna de la Pureza, d’enrabiada fàcil, devota de braços incorruptes, i lectora només ocasional de revistes de perruqueria…  Precisament per això mateix em sorpren –i em dol- la mala llet que destil·lent alguns dels seus comentaris, del tot interessats, la contundència gens constratada d’algunes de les seues afirmacions. Els doctes contertulis gairebé  acusen de traició els nacionalistes, els socialistes, les esquerres en general, per no voler accentuar amb tota la grandeur que requeriria el cas aquells fets bèlics i polítics. Descobreixen, per a esglai de l’audiència, les manipulacions i mitificacions de la historiografia decimonònica, sobre la qual pensen que es desplega tot el nacionalisme perifèric… Catarroja descoberta!

El debat s’escalfa. L’evident ocultació per part de la classe política catalana dels fets a l’entorn d’aquella guerra patriòtica posa en relleu les intencions darreres d’acabar amb Espanya.   Avella defensa la proposta d’Albert Ribera, de Ciutadans, de traslladar la diada a Sant Jordi, i s’afirma amb una certa ràbia que l’11 de septembre és pura superchería però que, ai las!, molt difícil de desactivar, per formar part ja, com forma, de l’àmbit dels mites. El professor Gregorio elogia la pel·lícula de l’any 40 dedicada a Agustina de Aragón, tota una al·legoria a la riquesa regional, on es pot sentir parlar gallec, i fins i tot “valenciano y catalán” un fet que al seu parer demostra que Franco no fou tan dolent com volen i diuen. Mai, diu el jove Gregorio, s’havia volgut trencar amb tant capteniment una Espanya amb uns origens que es remonten a Roma. El nacionalisme, rebla el professor, representa la cultura de l’odi.  Tot plegat, diu en un altre moment Avella, el qui pitjor exemple ha donat per als interessos de tota la ciutadania amb el seu dubitatiu patriotisme ha estat Zapatero, i no parlem ja de Maria Teresa Fernández de la Vega, que s’ha atrevit a reivindicar la figura dels afrancessats. De fet, aquests dies hi ha un autèntica campanya mediàtica des de la dreta contra aquesta reivindicació de l’esperit d’aquella minoria reformista, laicista i il·lustrada. Els abanderats mediàtics del pensament ultra s’irriten amb les mostres d’espanyolitat que els resulten a colp d’ull massa tèbies, es mostren rabiosos, excesius, trauen les coses de polleguera. Des d’El Mundo, Pedro J., tot repassant el discurs de la vicepresidenta sobre els afrancessats es pregunta que hauria arribat a passar si un portaveu del govern francés haguera assegurat despús-ahir admirar Pétain, Laval i Darlan. Alguns franctiradors de trabuc ataquen fins i tot Mariano Rajoy per no voler assistir als actes commemoratius organitzats per la lideresa Aguirre i si, en canvi, als preparats des de Moncloa amb un clar tiny afrancesado. La dreta, com veiem, una vegada més ha trobat un casus belli amb el qual uixar al personal, tindre’l atemorit i arrepapat al sofà de casa repicant de dents. Una excusa aparentment de gran envergadura amb la qual tustar bé als quatre botafoguerades traïdors i  mal espanyols que, injustament, i a base de conspiracions, els han arravatat el poder. No el poder temporal, no, el poder etern que taca més enllà d’una legislatura o d’un butlletí oficial de l’estat. El poder en majúscules.  No es cansen mai. Ells sempre tan objectius, tan lleials i bona gent, i els altres sempre tan malvats, mesquins i manipuladors…

“¡Si Agustina de Aragón levantara la cabeza!”, s’exclama el moderador del programa d’Intereconomia en acomiadar-se dels telespectadors, sense èpica, sense cap convenciment, mig enriolant-se. Quins collons!.

Francesc Viadel

Publicat a Saó, número 329, juny 2008

Quant a francescviadel

Periodista, escriptor i professor universitari, autor dels assaigs No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme i de Valencianisme, l'aportació positiva. Cultura i política (1962-2012), publicats per la Universitat de València. Té publicades també les novel·les Terra (Bromera) i L'advocat i el diable (El Cep i la Nansa).
Aquesta entrada ha esta publicada en Política, Televisió. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s