I si en realitat…, poema de Francesc Viadel del llibre inèdit, Ciutat, dies insòlits
I si en realitat només som una bandada de llefiscosos coloms
espicossant a l’albada, sobre el soler dels jocs infantils,
el bocí de pa orinat per un qualsevol innomenat, borratxo?
Això potser ho explicaria tot,
l’inacabable recitat de les indignitats comeses,
també, per digníssims homes.
En realitat, això fóra regalar-nos un valor afegit que, per imbècils, no ens mereixem. Salut.
irene
29 octubre 2011 a 14:44