Dachau, poema del llibre inèdit “Ciutats, dies insòlits” de Francesc Viadel
*Poema de Francesc Viadel del llibre inèdit, Ciutat, dies insòlits.
Crist s’ha reencarnat
de sobte sense iris als ulls,
esdentegat i prim,
entre les altes espigues dels camps de Dachau.
A l’Appelplatz, rossinyols
amb el plomall encès
arrassaven el terra
amb els seus paps
plens de grossos insectes.
Crist s’ha reencarnat
mentre balbotejava gemegós
el nom d’un fill desconegut
en meitat d’una xafogosa
vesprada d’agost.
Als bloks, llavors,
han format
les panderoles
amb finíssims
trenats de roselles
a les seues antenes
i un home s’ha esquerdat
com un vidre
entre l’odi i la por.
Crist s’ha reencarnat
i nu ha recorregut
a collibé d’un núvol de fiblons,
el capvespre,
els suaus turons de Dachau.
Dachau
dachau es un nom afilat com brams albatera argeles sur mer djerba….adolescents cremats vius encara reclamen un nom una lluita contra l oblit
en la memoria
gracies francesc
pau esteve
19 octubre 2011 a 17:10